COM UN ARBRE NU
Editat
Movieplay S-30031. LP. 1972
Arranjaments de Comandante
Jimmy Bascuñán
Arranjaments de Ma Tristesa
Francesc Burrull
Direcció musical de Cançoneta, Com un arbre nu, Ma tristesa,
A cavall del vent, Dona i Debilitas Formidinis
Lleó Borrell
Direcció musical de Bon senyor
Francesc Burrull
Direcció musical de Comandante
Jimmy Bascuñán
Direcció artística
G. De La Puerta
Enginyer de so
Rafael Poch
Gravació
Estudis Gema
Disc produït per
Joan Molas
|
|
Aquest disc ha estat reeditat per:
Fonomusic 892050/2. LP. 1986
Dro 2002
Dro (DIGIPACK) 2006
|
|
|
Tot just fa cinc anys, a mitjans març de 1967, Lluís Llach
iniciava la seva actuació pública com a cantautor. Aleshores,
quan les primeres tensions internes ens inquietaven i desassossegaven, Els
Setze Jutges arribaven, per fi, a ser setze de veritat. I era aquell noi
de Verges qui completava el grup pioner, assegurant-li una continuïtat
fidel i renovadora al mateix temps.
D’ençà, al llarg d’aquests darrers cinc anys, la nova cançó
s’ha aposentat amb gran fermesa, ha arrelat definitivament en el poble. Això
ha estat possible gràcies a l’actitud dels qui no han volgut fer cas
als interessats cants de tentadores sirenes i han sabut, malgrat tot, convertir
en realitat el ferit clam del poeta: ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d’aquest poble. I ha estat aquell noi de Verges un dels qui amb
més fermesa ha sabut contribuir a això.
Lluís Llach és un cas singular en el món de la nostra
actual cançó popular, agafant com a base les fórmules
més habituals de la música d’ara, utilitzant-les a la seva
manera i manipulant-les a consciència, lis ha sabut afegir un món
nou, assolint una millora qualitativa formal – només us es precís
comparar els textos, les músiques i les interpretacions de les seves
cançons amb la tònica dominant en el país – i, per un
altre cantó, lis ha sabut incorporar també una considerable
força sensibilitzadora, certament inhabitual entre nosaltres. I tot
això, a més, a un nivell en veritat popular, amb textos estimables.
Potser mai com en aquest disc, no obstant, Lluís Llach ens havia demostrat
tota la seva personalitat creadora, tota la seva personalitat interpretativa.
Després d’un llarg silenci, de nou el tenim entres nosaltres. I aquest
llarg silenci, malgrat tot, l’ha afirmat en la seva personalitat, l’ha fet
profunditzar en lo essencial... Aquest silenci, en realitat, ens el torna
molt millor. Perquè aquest és el seu millor disc. Perquè
aquest és un gran disc. Escolteu-lo. Lluís no em deixaria mentir.
J. García-Soler (1972) |
|
|
|
1. Cançoneta (La gallineta) |
|
| 2. Com un arbre nu |
|
| 3. Comandante (Instrumental) |
|
| 4. Ma tristesa |
|
|
5. A cavall del vent |
|
| 6. Dona (A les cinquanta estrelles) |
|
|
7. Madame |
|
| 8. Debilitas formidinis |
|
|
9. Bon senyor
|
|
|
|
