ÀLBUMS

I AMB EL SOMRIURE, LA REVOLTA

Editat
Ariola 205.105 I. LP. 1982

Lletra i músiques
Lluís Llach i Miquel Martí i Pol

Gravació
Estudis Perpinyà, Barcelona. Set-Oct 1982

Enginyer de so
J.J. Moreno

Lluís Llach
Piano, sintetitzador, veu

Manel Camp
Piano i sintetitzador

Josep M. Durán
Guitarres

Jordi Camp
Contrabaix

Lluís Ribalta
Bateria

Jaume Güell
Violoncel

Següent

NOTES

Aquest disc ha estat reeditat per:

CBS 463490/1 LP. 1989
PICAP 80 0033/02 1992
Claus Records 03 00103| 02 2003

COMENTARI

Heus aquí, sens dubte, l’obra més completa i reeixida de tota la producció discogràfica de Lluís Llach. Es tracta d’un àlbum molt ambiciós, en el qual el cantant de Verges se’ns mostra novament en la seva dimensió doble: per una banda, a través de la seva bellíssima musicació del poema “Ara mateix” de Miquel Martí i Pol, com a compositor, i per l’altra, mitjançant les quatre cançons que componen la segona cara, com a cantant i autor, és a dir, com a creador i intèrpret de cançons.

Resseguint la línia dels seus discos darrers, i aprofundint el treball ja apuntat en obres com ara Viatge a Ítaca, Campanades a morts o Verges 50, Lluís Llach ens ofereix ara, en aquest nou disc seu titular “I amb el somriure, la revolta”, una demostració ben clara i contundent de la seva qualitat com a creador musical. La seva musicació dels versos de Miquel Martí i Pol – una musicació d’allò més original, i com a tal amb autèntica capacitat de recreació – és d’un rigor absolutament exemplar: hi ha un rerafons en el qual hom pot advertir fàcilment les influències hel·lèniques, amb l’ús de formes melòdiques i rítmiques a la manera de Mikis Theodorakis i potser també de Manos Hadjidakis, però hi ha sobretot una musicalitat pròpia, de ressonàncies eminentment mediterrànies, que al cap i a la fi és la continuació del propi discurs musical de Lluís Llach dels darrers anys. Pel que fa a la segona cara, hi ha per damunt de tot el descobriment d’una força creadora inesperada, amb quatre cançons d’una qualitat extraordinària i que figuren ja, sens dubte, entre el bo i millor de tota la seva obra: “Ells són aquí”, “Som tu i jo”, “I amb el somriure, la revolta”, “Infant de Beirut” són quatre cançons estilísticament molt diferenciades, que van des de la reflexió apassionada i lúcida que esdevé una denúncia implacable contra els involucionistes (Ells són aquí) fins al cant tràgic i tendríssim alhora de “Infant de Beirut”, passant per la càrrega lírica o esplèndida de “Som tu i jo” o “I amb el somriure, la revolta.”, dues bellíssimes peces de temàtica amorosa.

És a través de la musicació de “Ara mateix”, però, on Lluís Llach assoleixi un més alt nivell de qualitat. El repte era ambiciós , però se n’ha sabut sortir amb èxit, desenvolupant un treball de composició molt sòlid, amb pocs recursos efectistes o espectaculars. Des del recitatiu inicial de Josep Maria Flotats, l’obra té ja un rigor exemplar , que no decau en cap moment.

Partint d’una obra poètica que sembla feta justament ara, en aquesta hora esperançada del canvi, Lluís Llach reprèn ara un cant reflexivament i serenament lúcid. Superant àmpliament i amb escreix obres anteriors, Lluís Llach, ens ofereix ara, a través d’aquest disc, la seva producció discogràfica millor i més completa. És molt més que una obra completa i madura, resultat de l’acumulació d’experiències i sensibilitats adquirides amb el pas dels anys.

És una d’aquelles obres que es descobreixen amb interès en una primera audició i que després, amb el pas del temps i a través d’audicions successives obren tot un món de suggeriments interpretatius.

Jordi García-Soler. Avui (novembre 1982)

CANÇONS

		1. Ara mateix
		2. Ells són aquí
		3. Som tu i jo
		4. I amb el somriure, la revolta
		5. Infant de Beirut