TORNA AVIAT
Editat
CBS 468163-1 LP. 1991
Músics
Stefano Melone
Teclats, col·laboració, arranjaments
Lluís Ribalta
Bateria
Jordi Armengol
Guitarra elèctrica i acústica
Quico Rodríguez
Baix
Manuel Rabinad “Rabi”
Flautes i sintetitzador
Laura Almerich
Guitarra clàssica i marimba
Col·laboracions musicals
Victòria dels Àngels, Josep Maria Alpiste, Grup Coral de Parlavà.
*** Jorge Prado
Col·laboracions especials
Insubmissos del MOC, Mili KK, Assemblees antimilitaristes, Eudald Solà
(revisió i traducció de tots els textos, àdhuc del d’Esquizoclub),
Veïns i Ajuntament de Parlavà
Assistents tècnics
Pedri González, Domenico Mezzatesta
Estudis
Camió-2 (Parlavà). *** Eurosonic (Madrid)
Enginyer de so i de mescla
Allan Goldberg
Lletres i música
Lluís Llach, Joan Amèric, Maria del Mar Bonet
Producció artística
Allan Goldberg
|
|
Aquest disc ha estat reeditat per:
Picap 90 0035-02 1992
Claus Records 03 00109| 02 2003
|
|
|
Lluís Llach acaba de publicar, dos anys després de Geografia,
un nou àlbum. Torna aviat recull vuit temes força diversos
(sembla que, de tant en tant, el cantant de Verges es vegi obligat a enregistrar
un disc d’al·lusió, amb material divers, com a contrapès
dels seus treballs més compactes, com Verges 50 o el més recent
Astres). Torna aviat és a més, un disc ple de sorpreses: La
primera sorpresa prové de la composició dels temes: per primera
vegada Llach interpreta dues cançons d’altres cantants. Es tracta
de “La idea podria enamorar-te” del jove valencià Joan Amèric,
i de “Dóna’m sa mà” una antiga cançó de
Maria del Mar Bonet. Personalment, em sembla més encertada la recreació
musical de la segona cançó esmentada, però a tots dos
casos hi ha un punt que em sembla neguitós: Lluís Llach fa
servir la fonètica del seu català central (tirant a septentrional)
però respecta les peculiaritats morfològiques pròpies
del valencià i del baleàric. I això, segons la meva
opinió, treu força i convicció a les interpretacions.
El disc inclou, a més, “Roda” ( una preciosa cançó dedicada
a Miquel Martí i Pol, recentment guardonat amb el Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes), “Torna aviat” (la cançó que dóna
títol a l’àlbum, i que té l’absència de l’ésser
estimat com a tema central), “Esquizoclub” ( de tant en tant en Llach intenta
entrar en el terreny de l’humor i la sàtira, amb resultats desiguals;
“La mula sàvia” fou un fracàs, però aquest nou tema
és molt més interessant, tant a l’aspecte formal com en el
de contingut); “Insubmís” (cantada amb la col·laboració
d’un grapat de nois antimilitaristes), “Au blanca” (per mi, la pedra preciosa
de l’àlbum, mercès tant a la superba melodia com a la col·laboració
de la soprano Victòria dels Àngels) i, per fi, “La forja” (un
tema instrumental escrit per a la producció de TVE La forja de un
rebelde). Els arranjaments realitzats amb la col·laboració
de Stefano Melone, tendeixen més que de costum a la utilització
d’instruments electrònics, i a un concepte de percussió arrelat
en el pop italià actual (representat per cantants com Lucio Dalla).
En resum, Torna aviat és un disc heterogeni (potser el més
heterogeni que Lluís Llach ha publicat d’ençà de Somniem),
agradable d’escoltar, però molt inferior a alguns altres dels seus
treballs. Esperem que aquest momentani respir li serveixi per a agafar energies
i oferir-nos aviat una obra al nivell de Campanades a morts, Verges 50 o
T’estimo.
Miquel Pujadó - Serra d'or, (1991) |
|
|
|
1. Roda |
|
| 2. Torna aviat |
|
| 3. Esquizoclub |
|
| 4. La idea podria enamorar-te |
|
| 5. Insubmís |
|
| 6. Dóna'm sa mà |
|
| 7. Au blanca |
|
|
8. La forja
|
|
|
|
