Tornaré a dir el nom que et defineix:
ell només omple el meu espai.
Tornaré de nou a imaginar
la melodia que et pertany, i així
sentir el teu so que se’m fa amant.
Anirem plegats si ets absent
pels camins d’un petit país.
Cantaré el teu nom clau del secret
que, em fa sentir-te a frec de pell, i així
portar-te amb mi si ets absent.
I en Charlot que del cel mira
fa l’ullet i s’amoïna
per guarnir amb detalls el decorat:
Posa al cel quatre gavines,
el Montgrí de bambolina
i se'n va deixant-nos el seu cant.
Tornaré a dir el nom que et fa present
entre els alts rengles de xiprers
que plantaren savis els meus vells
per resguardar els fruits més ardents, i així
arrecerar-me en el teu bes.
Tornaré a dir el nom que et defineix
i del teu so seré amant.
