BIOGRAFIA


1948

Lluís Llach neix el 7 de maig a Girona. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble que no arriba a mil habitants situat al Baix Empordà, comarca de la que sempre s'ha declarat un enamorat. És el segon fill fruit del matrimoni Llach-Grande. El pare és metge, fill de terratinents i la mare és una mestra nascuda a Porrera (Priorat) que havia rebut una educació burgesa en la Barcelona del anys 30: una ciutat republicana i nacionalista, en la que les idees anarquistes i d'esquerres dominaven l'ambient cultural.

1949-1966

L'existència d'un piano en el domicili familiar marcaria al jove Lluís Llach, qui amb 6 anys començà a composar les seves primers estructures musicals al mateix temps que aprèn l'abecedari.

A l'edat de 9 anys marxà cap a Figueres per a continuar els seus estudis. Als 15 anys, es desplaçaria a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria. Dos anys després, es matricularia a la Facultat d'Econòmiques.

1967

Immers completament en els ambients universitaris antifranquistes, i degut al interès que des de petit ha mostrat per la música, entra en contacte amb el grup intel·lectual d' " Els Setze Jutges", antecedent del que llavors començaria a denominar-se "Nova Cançó" i en la que molt aviat hi destacaria.

Recolzat per els seus companys universitaris, Lluís Llach canta per primer cop el 22 de març d'aquest any a Terrassa, un concert en el que, segons ha explicat en repetides ocasions, es passà tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant.

1968

Pocs mesos després, participaria amb la cançó "A cara o creu" (composta per Josep Andreu Forns i Lleó Borrell), acompanyat de Dolors Laffite, al Festival de la Cançó de Barcelona assolint el segon lloc. Entre els assistents es trobava el president de CBS a Espanya, que li ofereix dos milions de pessetes per fitxar per la multinacional… i cantar en castellà. La personalitat i la prioritat de plantejaments de Llach fan que aquesta oferta quedi en paper mullat. Immediatament després signa un contracte amb la discogràfica Concèntric, un petit segell dirigit per membres de la burgesia catalana amb l'únic objectiu de mantenir vives la llengua i cultura catalana enfront la dictadura franquista .

El seu primer disc inclouria cançons com "Que feliç era mare", "La barca", "En Quitero" o "El Parc". Aquest mateix any composa "L'estaca" que esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans.

1969

Grava el seu primer llarga durada: "Les seves primeres cançons".

La popularitat del cantant de Verges puja tant ,que el tema "Irene" fa que s'assoleixin les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra.

Aquest mateix any coneix a Laura Almerich, una persona que és per al cantant com una germana, una amiga, una còmplice i part fonamental del seu acompanyament musical durant la seva carrera (canta amb ella per primer cop el 26 de desembre).

L'any acaba amb l'actuació el 13 de desembre al Palau de la Música de Barcelona, davant la plana major de la crítica especialitzada del moment, que el consagra com un intèrpret de grandíssima qualitat.

1970

Debuta a Madrid el 7 de desembre al Teatro Español, a resultes d'aquest concert li sorgirien els primers problemes. L'opressió franquista entorn a la seva persona arriba a límits absurds, els seus concerts són prohibits ( durant quatre anys) sota l'acusació de "revolucionar al público con la mirada". En Lluís decideix exiliar-se a París. La veritat és que la policia el perseguia per quelcom tan banal com "subversió", a l' estar integrat a un grup polític de la universitat, i per defensar el catalanisme i la crítica als feixismes que va realitzar durant un Festival musical celebrat al novembre a la localitat cubana de Varadero. En aquest mateix festival, el cantant espanyol De Raymond, es mostrà molt content de poder representar al Generalíssim. En tornar a Barcelona, els diaris del règim van donar ressò de l'agraïment mostrat per Franco a De Raymond i de "los ataques rojos y separatistas de un cantante catalán". En aquest moment en Llach va entendre la necessitat d'exiliar-se a París, tot i que aprofitaria per tornar en ocasions concretes.

1971

Al mes de març s'estrena a París com a cantant, concretament a la Mutualitte. Canta a França, Suïssa, Alemanya...

1972

Es publica el seu tercer disc de llarga durada "Com un arbre nu", després d'un recopilatori dels seus primers temes i del treball "Ara i aquí" que recollia en directe l'actuació al Palau de la Música de finals de 1969.

1973

Debuta a l'Olympia de París amb un gran èxit i ressò el 21 de gener. Actuacions a Mèxic.

1974

Després de 4 anys d'absència, torna a actuar al Palau de la Música, el 2 de febrer, per presentar en directe les cançons del seu nou disc "I si canto trist", preludi d'un nou tarannà estilístic.

Torna a triomfar a l'Olympia.

TVE grava un recital ofert al Grec per ser emès el 10 de febrer de 1975, però en arribar aquesta data, aquest no és passat per antena degut a que el cantant s'havia dirigit al públic en català.

1975

El seu nou treball, "Viatge a Ítaca", es converteix en el seu disc més vengut fins aleshores: 150000 exemplars. La seva presentació es feu al Palau de la Música. Aquest fou un esdeveniment previst en principi per a set actuacions, però finalitzada la cinquena, Lluís Llach es detingut i portat a la Comandancia Superior de Policía. La multa de 100.000 pessetes i la prohibició de seguir amb els recitals es justificarien segons el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, per les reiterades "infracciones al reglamento de espectáculos, que prohíbe terminantemente que los artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él, caso que el señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislación vigente".

Llach torna a ser un cantant prohibit a Espanya i es refugia a l'estranger.

A Londres, al Central Westminster Hall, comparteix escenari juntament amb el encara desconegut Joaquín Sabina.

Coincidint amb les actuacions que feia al Teatre de la Ville de París, mort Franco, i s'obren les esperances que tot canviï. Enregistra a finals d'any una emissió per a la televisió francesa a Avignon amb George Brassens.

1976

Lluís Llach torna a Espanya, començant així una nova etapa. El seu retorn es celebra amb tres recitals al Palau d'Esports de Barcelona davant la plana major de les noves forces polítiques i socials de Catalunya, el 15, 16 i 17 de gener. Es congreguen unes 30.000 persones. Aquests recitals són recollits en forma de disc sota el títol de "Barcelona, gener del 76", tot un document sonor de la situació i sentiments d'uns moments històrics. Per primer cop totes les seves cançons passen la censura.

1977

Al mes de setembre estrena la seva obra "Campanades a morts".

1979

A San Remo, rep el premi Luigi Tenco com a millor cantant estranger.

Actua per primer cop al Liceu per presentar "Somniem".

1980

Participa en un Festival Contra-Eurovisió a Brussel·les.

Treu al mercat "Verges 50" un homenatge a la seva terra i a la seva infància. Aquest treball es presentat al Teatre Grec de Montjuïc acompanyat per la Banda Municipal de Barcelona.

1982

La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.

Fa una gira per el Brasil.

A finals d'any presenta al Poliorama de Barcelona "I amb el somriure, la revolta".

1983

Coincideix per primer cop en un recital amb Raimon i Serrat en un acte a favor dels damnificats per les inundacions que es produïren aquest any.

Actua al Quebec.

1984

Surt el seu nou treball "T'estimo", una de les obres més meloses d'en Llach.

1985

L'Acadèmia francesa del Disc li atorga el Premi al millor Compositor de l'Any.

Surt el disc "Maremar", on es reflexen els sentiments que li van sorgir en morir a finals de 1983 la seva mare.

Actua el 18 de maig a Clemont Ferrand acompanyat de l'orquestra simfònica de la població i d'un cor de 150 veus.

Celebra al Camp del Barça, el 6 de juliol, la major convocatòria musical realitzada per un únic cantant a Europa: 100.000 espectadors es donaren cita en una nit màgica.

1986
Intenta un procés judicial contra el president del govern espanyol, Felipe González per violació de promeses electorals (Entrada a l'OTAN).

1987

Presenta el seu nou treball "Astres".

Col·labora en un disc homenatge a García Lorca.

1988

S'estrena com a baríton sota la batuta de Jean-Claude Casadesus al Palau de Congressos i de la Música de Lille per interpretar el Rèquiem de Fauré.

Dóna un recital a Barcelona a favor del poble palestí.

Presenta al Palau de la Música de Barcelona el seu nou treball "Geografia".

1989

Després de molts anys d'absència Lluís Llach torna a l'escenari de l'Olympia de París, per presentar les cançons del seu últim disc, "Geografia".

Participa en les sis hores contra l'OTAN a Barcelona, així com en la tancada de dos dies organitzada per l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), a les dependències de la Conselleria de Cultura de la Generalitat juntament amb d'altres representants històrics de la Nova Cançó, en contra del tracte discriminatori que reben per part de les emissores radiofòniques que pertanyen a la Generalitat i de la televisió de Catalunya, TV3.

Es presenta la coreografia "Un núvol blanc".

Puja als escenaris un altre cop com a baríton; aquesta vegada per interpretar el Rèquiem de Xavier Benguerel en homenatge a Salvador Espriu.

Composa la banda sonora original per la pel·lícula "Le Voleur d'enfants", dirigida pel cineasta d'origen francès Christian de Chalonge i protagonitzada pels actors Michel Piccoli, Marcello Mastroianni i Àngela Molina (anteriorment ja havia escrit la música per la pel·lícula "El río que nos lleva"). Posteriorment farà el mateix amb la sèrie de televisió "La forja de un rebelde", que va ser dirigida pel realitzador Mario Camus.

1991

Coincidint amb la Guerra de Golf grava a un estudi mòbil situat a la masia que té a Parlavà el disc, titulat genèricament "Torna aviat". En aquest àlbum s'inclou la cançó "Insubmís", a la que hi col·labora una associació d'insubmisos al servei obligatori. A un altre tema del disc, "Au Blanca", hi participa la soprano Victòria dels Àngels.

1992

Celebra els seus 25 anys de carrera amb una tanda de recitals anomenada "Ara, 25 anys" on recorda algunes de les cançons més emblemàtiques amb formats modernitzats, i que es recollirien en un doble disc enregistrat en directe.

Es celebren les Olimpíades de Barcelona, i Lluís Llach tenia previst participar-hi amb "Cantata a Barcelona", una obra simfònica que intenta ser un cant a la solidaritat i a la fraternitat amb textos escrits pel propi Llach i pel poeta Miquel Martí i Pol i que l'any següent es convertiria en el disc "Un pont de mar blava". Per motius econòmics no s'estrena durant les festes de la Mercè.

1993

Rebutja la nominació al Premi Príncep d'Astúries per evitar inútils polèmiques.

Participa al Festival d'Edimburg amb força èxit. Presenta "Un Pont de mar blava" a València (Octubre) i en dos concerts multitudinaris al Palau Sant Jordi de Barcelona (25 i 26 de novembre).

L'editorial valenciana "Tres i quatre" prepara la publicació de la més extensa biografia del cantant de Verges realitzada fins a la data .

1994

S'estrena la coreografia "Ballem un pont de mar blava" recreada per l'Esbart Sant Cugat.

Actua a Dublín en un Festival anomenat "Les veus dels desapareguts" organitzat per Amnistia Internacional, on pugen a l'escenari artistes com Eleanor Mac Evoy o Bianca Jagger.

Surt al mercat un recopilatori de temes i versions inèdites: "Rar".

1995

En març amb motiu del 50è aniversari de la UNESCO actua a París per presentar "Un Pont de mar blava", obra que també s'escoltaria a l'Estadi de Montjuïc dins del marc de la Gran Festa de la Solidaritat al setembre.

Estrena a l'octubre, a Reus, una obra que parla dels sentiments que es viuen i que es desperten des del poble de la seva mare on resideix des del 1994: "Porrera".

1996

Comença a celebrar els seus 30 anys d'escenaris amb l'espectacle "Nu". Un seguit de recitals on Llach trenca la línia musical que caracteritza els seus darrers treballs. Es produeix una retrobada amb les seves pròpies cançons. Els temes d'aquest treball són interpretats molt lliures, basats únicament en la guitarra i el piano.

Acudeix al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Barcelona amb companyia del futbolista Josep Guardiola i l'actriu Ariadna Gil per tal de participar en un recital poètic dedicat a Miquel Martí i Pol.

1997

Presenta el mes d'abril "Nu" al Poliorama de Barcelona, al mateix temps que surt al mercat un disc amb un extracte d'aquest espectacle, gravat en diferents indrets.

Acudeix a la seva cita parisenca, en aquest cas al Théâtre Bouffes du Nord durant el mes de maig.

A l'octubre intervé en la presentació del "Llibre de les Solituds" de Miquel Martí i Pol.

Fa duet amb Pedro Guerra en l'actuació que realitzà el canari al mes de novembre al Palau de la Música Catalana. Els dos temes que van interpretar s'editarien en un senzill.

Realitza durant el mes de desembre un recital en benefici del Casal dels Infants del Raval.

1998

Presenta "Nu" al Circulo de Bellas Artes de Madrid del 3 al 8 de febrer.

El 19 d'abril del 1998, la Comissió 0,7 i Més de Lleida organitza un recital on en prendra part Llach amb 4 temes interpretats amb la seva guitarra.

Apareix al mercat discogràfic el seu nou treball "9". Aquest marca una nova etapa musical. "9" conté nou cançons dedicades a nou històries totalment diferents amb temes dedicats a l'amor, a la política i a la crítica social. El nou espectacle arribarà al reobert Teatre Principal de Barcelona el mes de novembre.

1999

Junt amb Emili Teixidor i Ignasi Pujades intervé el 15 de març en l'acte de presentació de la biografia "L'arrel i l'escorça" del seu amic Miquel Martí i Pol.

El Centro Cultural de la Villa de Madrid acull Lluís Llach en la presentació a la capital espanyola de la gira del disc "9".

El 27 d'abril acudeix en el Concert Homenatge a Carles Sabater que es realitzà al Palau Sant Jordi, interpretant el tema "Cançó de Nadal" del grup Sau.

Edita dos temes que es publiquen en un senzill en benefici dels refugiats albanokosovars.

El 28 de maig actua a l'Olympia de París fent d'amfitrió del canari Pedro Guerra.

El 2 de Juliol acudeix al Palau Sant Jordi per actuar en el macro-concert "Catalunya X Kosovo".

La UNESCO nomena Llach "Artista per la Pau" el 5 de novembre. Un diploma i un pin, que van ser entregats a París pel aleshores Director General, Frederic Mayor Zaragoza, rubricaven el compromís que el músic utilitzi la seva fama amb la finalitat de servir la pau.

2000

Actua al gener a la "Nit de la Mediterrània" en el certamen del MIDEM, celebrat a Cannes, junt amb Maria del Mar Bonet i Marina Rossell.

Participa el 19 de març en la cloenda de l'Any Martí i Pol a Roda de Ter, llegint alguns poemes del poeta.

El 6 de maig estrena a la Plaça de Bous de València, la cantata que titula "Germanies", en la en Miquel Martí i Pol col·labora en l'elaboració dels textos. L'escenificació destaca pel seu caràcter innovador, amb l'acompanyament d'una banda integrada per 15 músics, la participació de la cantant cubana Lucrècia, del contratenor Xavier Torra i d'una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals de Catalunya, el País Valencià, Mallorca, Perpinyà i Fraga.

El 27 de Maig acudeix al Parc de la Ciutadella de Barcelona per actuar dins d'un Acte Pacifista.

A finals de l'estiu entra a l'estudi per treballar al seu nou treball discogràfic que titula "Temps de revoltes", on inclou la cantata "Germanies" a més a més de temes com "I tanmateix", "Veritat i mentida" i els dos himnes que va composar per recaptar fons a favor del poble de Kosovo.

Presenta "Temps de revoltes" a la Sala Apolo de Barcelona el mes d'octubre en una tanda de quatre recitals.

Dins el marc del Festival del Mil·leni, el 30 de desembre al Palau de la Música Catalana es va poder presenciar una proposta de mestissatge cultural del tot inusual: Lluís Llach i Cristina Hoyos junts en un escenari.

2001

Lluís Llach, per espai de dues setmanes, torna el mes de març a la Sala Apolo de Barcelona per a presentar en directe 'Temps de revoltes”. El retorn del cantautor va ser motivat pel gran èxit del mes d'octubre de 2000, que va deixar a centenars de persones sense entrada. Llach aprofita aquestes actuacions per a recuperar el tema "Campanades a morts" una composició que "va jurar" incloure durant la manifestació en contra de l'assassinat d’Ernest Lluch a mans d'ETA  

Lluís Llach va tornar a triomfar a Madrid. Aquest cop en la presentació de “Temps de revoltes” en el marc de les festes del 2 de maig de la Comunidad de Madrid. El cantautor català que va oferir una setmana de recitals en un Teatre Albéniz ple de gom a gom, va interpretar “Campanades a morts” a la tanda de bisos.

Aquest any es torna a posar en escena l’espectacle "Germanies". En primer lloc a la ciutat de Perpinyà el 4 de juliol, dins “Les Estivales” i, després, en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya organitzats per la Comissió 11 de setembre, al passeig Lluís Companys de Barcelona davant uns 30.000 espectadors.

L’any finalitzaria amb un retrobament: el 17 de desembre, en l’edició madrilenya del Festival del Mil·lenni, Llach i Hoyos tornarien a compartir escenari, aquest cop, el del Teatro Real.

2002

L’any continua amb la gira de presentació de “Temps de revoltes” per diferents ciutats.

El 18 de maig l’espectacle “Germanies” es presentaria per darrer cop davant una Plaça Major plena de gom a gom, dins els actes de la Diada de la Llengua organitzats per OCB, a Palma de Mallorca.

El gran èxit de l’espectacle d’en LLUÍS LLACH acompanyant la bailaora flamenca Cristina Hoyos, a conseqüència de la gran demanda dels organitzadors, fa que es presenti de nou en dos festivals de prestigi: el de Cap Roig, a l’Empordà, a mitjans de juliol i al de Benalmádena en setembre.

A finals d’any surt al mercat el disc “Jocs”, on destaquen temes com “Ens veiem a Folegandros” o “Fabià”, dedicats a amics desapareguts, “Vell és tan bell”, dedicat al seu pare, mort durant el mes de maig del mateix any, cançons combatives com “Neofatxes globals “ i “Un no sé què”,  o la nova versió del poema de Miquel Martí i Pol, “Ara mateix”.
La gira de presentació d’aquest treball s’enceta el 3 de novembre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona – Llach hi torna després de 23 anys –  per a  seguir després amb una llarga tanda de recitals que el durà per diferents barris de Barcelona, diverses poblacions catalanes i d’altres de l’estat espanyol fins a completar una de les més proliferes temporades.

Durant el mateix mes de novembre s’inaugurava la web oficial del cantautor, www.lluisllach.com; un lloc a internet on es pot trobar tota la informació referent a Llach i on s’inclou una innovadora botiga virtual.  

Dins el marc del IV Festival del Mil·lenni, el 29 de desembre al Palau Sant Jordi es produïa un concert extraordinari: Lluís Llach i el tenor Josep Carreras, davant 12.000 espectadors, unien les seves veus per cantar per la pau en un recital memorable que prengué com a nom “Junts” i del que en sortiria un disc pocs mesos després. Amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica Mediterrània, dirigida per Enrique Ricci, i el Cor Madrigal, els dos artistes interpretarien cançons populars catalanes i algunes de les més emblemàtiques del cantautor de Verges.

L’any es tancava amb l’aparició de la biografia “Lluís Llach, companys no és això”, elaborada de la mà d’Ignasi Riera i del DVD “Lluís Llach en directe al Liceu”.  

2003

Trobant-se en el final de la llarga gira de “Jocs”, Lluís Llach fa un parèntesi per tancar el cicle "La Cançó a escena" al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Del 19 al 22 de juny aquest recinte acolliria l’espectacle “Tríada” que inclouria la interpretació de "Viatge a Itaca", "Verges 50" i "Un pont de mar blava", tres "peces capitals" i significatives del seu repertori,  que es presenten amb una espectacular posada en escena, dissenyada per l’escenògraf Lluís Danés,  i amb 19 músics a l'escenari que acompanyen al cantant.

El 6 de setembre la Plaça Major de Verges s’ompliria de complicitats i emocions amb la interpretació que faria Lluís Llach, per primera vegada en la seva vila natal durant la seva carrera, de l’obra “Verges 50”.

Per commemorar els 15 anys del festival “Altaveu” de Sant Boi, els organitzadors d’aquest certamen organitzen el 13 de setembre un concert configurat per 15 grans artistes del país que interpreten cadascú, un tema aliè. Lluís Llach també en pren part, interpretant la cançó “Perlimpinpin” de la cantant francesa Bàrbara.

El 11 de novembre el país perdia al poeta Miquel  Martí i Pol, als setanta-quatre anys, després d'un greu i llarg empitjorament de l'esclerosi múltiple que l'afectava des de feia molts anys. Nascut a Roda de Ter l'any 1929, era una de les veus de la poesia catalana més emblemàtiques de les darreres dècades. De tothom era coneguda la seva llarga amistat amb Lluís Llach, fruit de la qual en va sorgir obres com “Un pont de mar blava” , “Porrera” o “Germanies”.
Davant les circumstàncies, el cantautor decideix presentar un nou recital, “Poetes”, en el que vol retre homenatge als poetes i escriptors catalans que han estat decisius en la seva trajectòria musical, i molt especialment al poeta de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol.  

Per a celebrar el seu 25è aniversari, Amnistia Internacional organitza un concert amb diferents artistes a l’Auditori de Barcelona, el 26 de novembre. Lluís Llach en prendria part.

2004

Barcelona, mes de gener, davant una Sala Apolo amb les entrades exhaurides molts dies abans, comença una tanda de cinc concerts. LLUÍS LLACH  canta els “Poetes” davant d’un públic entregat i eufòric.
L’enregistrament d’aquests concerts, va permetre la sortida d’un nou CD-DVD, a la primavera.

El 3 d’abril, Llach i Pascal Comelade comparteixen escenari unint els seus estils tan propis, en un únic concert i irrepetible a Figueres.

A les portes de l’estiu, el 26 de juny, Porrera organitza un acte d’homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, i que inclou un concert de Lluís Llach i una vetllada literària on intervenen diferents convidats. Aquesta serà la primera vegada que Lluís Llach actua en el seu poble des de la presentació del disc "Porrera", el juliol de 1996.

Finals d’any es destaca per la sortida del llibre “El noi de cal Vall”, una radiografia de la vinculació del cantautor amb la vila de Porrera, i pel concert que Llach va oferir a Guadalajara (Mèxic) el 1 de desembre dins el marc de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara on la cultura catalana va ser la convidada d’aquesta edició. El cantant va combinar el seu espectacle “Poetes” amb cançons significatives de la seva carrera, com "L’estaca".

LLUÍS LLACH durant tot l’any ha continuat fent el seu camí, que el porta a cantar cada any per unes 70 ciutats.

2005

"Que no s’apague la llum" és el títol del nou espectacle que Lluís Llach i el cantant de Xàtiva Feliu Ventura han preparat conjuntament per aquesta temporada. L’estrena va tenir lloc el dissabte 26 de febrer al BTM (Barcelona Teatre Musical, antic Palau d'Esports) de Barcelona dins el cicle "Barnasants" amb les entrades exhaurides. Aquest recital que es portat per arreu,  va ser gravat en un concert a Xàtiva el mes de maig amb la intenció que aparegui a final d’estiu un disc en directe.

Durant tot el 2005 un equip de càmeres de la productora Media-Pro fa un seguiment a Lluís Llach tant en la seva vida privada com en la professional. Es van enregistrant diferents imatges de concerts i participacions de l’artista. Aquest rodatge, sota la direcció de Lluís Danés, es realitza amb la intenció de muntar un documental sobre la vida artística del cantant.

Després de cinc anys d’absència dels escenaris de la capital francesa, el 8 i 9 d’abril, Llach va presentar l’espectacle “Poetes”, compartint escenari amb altres grans artistes, com Pascal Comelade,  I Muvrini, Sapho i Mouss i Hakim del grup Zebda.

2006

Lluís Llach anuncia la decisió de posar fi a la seva carrera artística a la primavera de 2007, just al finalitzar la gira i. que està a punt de iniciar i coincidint amb els quaranta anys de professió.
S'inicia en febrer la gira i. - que el porta per Catalunya i per algunes de les principals capitals de l'Estat espanyol fins completar més de vuitanta concerts - en una tanda de recitals a la Sala Apolo de Barcelona que amb tot l'aforament venut, motiu que ocasionà una pròrroga per a finals de març, rep càlidament al cantautor.
Apareix el disc gravat en estudi i. (Claus Records, 2006), on Llach selecciona, del seu extens repertori i fugint de referències, cançons íntimes i especials, amb les que se sent compromès, intercalades amb peces inèdites.
Actua el 3 de març al Buesa Arena de Vitòria per tal de interpretar Campanades a morts acompanyat de l'Orquestra Simfònica i l'Orfeó Donostiarra, en un concert programat per a commemorar el 30 aniversari dels successos de Vitòria. Durant la resta de l'any Llach porta a terme altres projectes, com la finalització de la banda sonora de la pel·lícula Salvador.

2007

Del 3 al 14 de gener es presenta al TNC l'espectacle "Tranuites Circus" un projecte de teatre visual i circ de Lluís Danés on Llach canta en directe alguns dels seus temes.
A principis de març arriba als cinemes la pel·lícula-documental "Llach, la revolta permanent", dirigida per Lluís Danés i produïda per Mediapro, que fa un recorregut pels records autobiogràfics de Lluís Llach amb les imatges i testimonis dels protagonistes dels successos ocorreguts a Gasteiz al 1976.
La revista Enderrock edita i distribueix en el seu número de març el CD Abril 04 (EDR Discos, 2007), de Lluís Llach i Pascal Comelade. La gravació recull un fragment del directe que el cantautor i el pianista van realitzar al 2004 al Teatre Municipal el Jardí de Figueres, en benefici de la plataforma Salvem l'Empordà.
Lluís Llach posa fi a la seva carrera artística en dos multitudinaris i emotius recitals oferts en una carpa, amb capacitat per a més de 5000 persones, a Verges els dies 23 i 24 de març. Els concerts van ser un repàs del seu darrer disc i. i d'una recopilació de cançons clàssiques de tota la seva trajectòria. Finalment, el públic va dir adéu a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors, mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui es trobava.
Dels concerts en sortiria un doble CD anomenat "Verges 2007". Tot i aquesta retirada Llach deixa encara la porta oberta a possibles actuacions amb el seu piano en petits teatres i col·laboracions puntuals.
Al desembre apareix un disc homenatge a Lluís Llach: Homenatge a Lluís Llach. Si véns amb mi, on una selecció d'intèrprets internacionals canten en diverses llengües temes del seu repertori.

2008

Malgrat la seva retirada, Lluís Llach fa una excepció i canta en euskera en el nou disc de l'acordionista Kepa Junkera “Etxea” on es reuneixen 15 músics i 42 cantants de primera fila per interpretar cançons tradicionals basques cantades en euskera.
El 16 de desembre Llach puja novament als escenaris per participar en dos homenatges. El primer a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, on juntament amb Jordi Dauder i Sílvia Bel recorden la figura del poeta Miquel Martí i Pol en el cinquè aniversari de la seva mort. 'Miquel' es tracta d'un recital poètic on el piano de Llach posarà melodia a la veu dels dos actors.
El segon homenatge tindria lloc a l'auditori del Club Sant Jordi i en aquest cas en record al cantautor Joan Baptista Humet, que morí unes setmanes abans. Diversos companys de professió participarien en aquesta vetllada on Llach ho fa acompanyanant al piano a Jordi Batiste.






 Copyright © 2002, www.lluisllach.com - Avis Legal