|
|
|
1948
Lluís Llach neix el 7 de maig
a Girona. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble que no
arriba a mil habitants situat al Baix Empordà, comarca de la que sempre
s'ha declarat un enamorat. És el segon fill fruit del matrimoni Llach-Grande.
El pare és metge, fill de terratinents i la mare és una mestra
nascuda a Porrera (Priorat) que havia rebut una educació burgesa en
la Barcelona del anys 30: una ciutat republicana i nacionalista, en la que
les idees anarquistes i d'esquerres dominaven l'ambient cultural.
1949-1966
L'existència d'un piano en el
domicili familiar marcaria al jove Lluís Llach, qui amb 6 anys començà
a composar les seves primers estructures musicals al mateix temps que aprèn
l'abecedari.
A l'edat de 9 anys marxà cap a Figueres per a continuar els seus estudis.
Als 15 anys, es desplaçaria a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria.
Dos anys després, es matricularia a la Facultat d'Econòmiques.
1967
Immers completament en els ambients
universitaris antifranquistes, i degut al interès que des de petit
ha mostrat per la música, entra en contacte amb el grup intel·lectual
d' " Els Setze Jutges", antecedent del que llavors començaria a denominar-se
"Nova Cançó" i en la que molt aviat hi destacaria.
Recolzat per els seus companys universitaris, Lluís Llach canta per
primer cop el 22 de març d'aquest any a Terrassa, un concert en el
que, segons ha explicat en repetides ocasions, es passà tot el temps
amb els ulls tancats i amb les cames tremolant.
1968
Pocs mesos després, participaria
amb la cançó "A cara o creu" (composta per Josep Andreu Forns
i Lleó Borrell), acompanyat de Dolors Laffite, al Festival de la Cançó
de Barcelona assolint el segon lloc. Entre els assistents es trobava el president
de CBS a Espanya, que li ofereix dos milions de pessetes per fitxar per la
multinacional… i cantar en castellà. La personalitat i la prioritat
de plantejaments de Llach fan que aquesta oferta quedi en paper mullat. Immediatament
després signa un contracte amb la discogràfica Concèntric,
un petit segell dirigit per membres de la burgesia catalana amb l'únic
objectiu de mantenir vives la llengua i cultura catalana enfront la dictadura
franquista .
El seu primer disc inclouria cançons com "Que feliç era mare",
"La barca", "En Quitero" o "El Parc". Aquest mateix any composa "L'estaca"
que esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans.
1969
Grava el seu primer llarga durada:
"Les seves primeres cançons".
La popularitat del cantant de Verges puja tant ,que el tema "Irene" fa que
s'assoleixin les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra.
Aquest mateix any coneix a Laura Almerich, una persona que és per
al cantant com una germana, una amiga, una còmplice i part fonamental
del seu acompanyament musical durant la seva carrera (canta amb ella per
primer cop el 26 de desembre).
L'any acaba amb l'actuació el 13 de desembre al Palau de la Música
de Barcelona, davant la plana major de la crítica especialitzada del
moment, que el consagra com un intèrpret de grandíssima qualitat.
1970
Debuta a Madrid el 7 de desembre al
Teatro Español, a resultes d'aquest concert li sorgirien els primers
problemes. L'opressió franquista entorn a la seva persona arriba a
límits absurds, els seus concerts són prohibits ( durant quatre
anys) sota l'acusació de "revolucionar al público con la mirada".
En Lluís decideix exiliar-se a París. La veritat és
que la policia el perseguia per quelcom tan banal com "subversió",
a l' estar integrat a un grup polític de la universitat, i per defensar
el catalanisme i la crítica als feixismes que va realitzar durant
un Festival musical celebrat al novembre a la localitat cubana de Varadero.
En aquest mateix festival, el cantant espanyol De Raymond, es mostrà
molt content de poder representar al Generalíssim. En tornar a Barcelona,
els diaris del règim van donar ressò de l'agraïment mostrat
per Franco a De Raymond i de "los ataques rojos y separatistas de un cantante
catalán". En aquest moment en Llach va entendre la necessitat d'exiliar-se
a París, tot i que aprofitaria per tornar en ocasions concretes.
1971
Al mes de març s'estrena a
París com a cantant, concretament a la Mutualitte. Canta a França,
Suïssa, Alemanya...
1972
Es publica el seu tercer disc de llarga
durada "Com un arbre nu", després d'un recopilatori dels seus primers
temes i del treball "Ara i aquí" que recollia en directe l'actuació
al Palau de la Música de finals de 1969.
1973
Debuta a l'Olympia de París
amb un gran èxit i ressò el 21 de gener. Actuacions a Mèxic.
1974
Després de 4 anys d'absència,
torna a actuar al Palau de la Música, el 2 de febrer, per presentar
en directe les cançons del seu nou disc "I si canto trist", preludi
d'un nou tarannà estilístic.
Torna a triomfar a l'Olympia.
TVE grava un recital ofert al Grec per ser emès el 10 de febrer de
1975, però en arribar aquesta data, aquest no és passat per
antena degut a que el cantant s'havia dirigit al públic en català.
1975
El seu nou treball, "Viatge a Ítaca",
es converteix en el seu disc més vengut fins aleshores: 150000 exemplars.
La seva presentació es feu al Palau de la Música. Aquest fou
un esdeveniment previst en principi per a set actuacions, però finalitzada
la cinquena, Lluís Llach es detingut i portat a la Comandancia Superior
de Policía. La multa de 100.000 pessetes i la prohibició de
seguir amb els recitals es justificarien segons el governador civil de Barcelona,
Rodolfo Martín Villa, per les reiterades "infracciones al reglamento
de espectáculos, que prohíbe terminantemente que los artistas se dirijan
al público y establezcan diálogo con él, caso que el
señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones
que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones
y a la legislación vigente".
Llach torna a ser un cantant prohibit a Espanya i es refugia a l'estranger.
A Londres, al Central Westminster Hall, comparteix escenari juntament amb
el encara desconegut Joaquín Sabina.
Coincidint amb les actuacions que feia al Teatre de la Ville de París,
mort Franco, i s'obren les esperances que tot canviï. Enregistra a finals
d'any una emissió per a la televisió francesa a Avignon amb
George Brassens.
1976
Lluís Llach torna a Espanya,
començant així una nova etapa. El seu retorn es celebra amb
tres recitals al Palau d'Esports de Barcelona davant la plana major de les
noves forces polítiques i socials de Catalunya, el 15, 16 i 17 de
gener. Es congreguen unes 30.000 persones. Aquests recitals són recollits
en forma de disc sota el títol de "Barcelona, gener del 76", tot un
document sonor de la situació i sentiments d'uns moments històrics.
Per primer cop totes les seves cançons passen la censura.
1977
Al mes de setembre estrena la seva
obra "Campanades a morts".
1979
A San Remo, rep el premi Luigi Tenco
com a millor cantant estranger.
Actua per primer cop al Liceu per presentar "Somniem".
1980
Participa en un Festival Contra-Eurovisió
a Brussel·les.
Treu al mercat "Verges 50" un homenatge a la seva terra i a la seva infància.
Aquest treball es presentat al Teatre Grec de Montjuïc acompanyat per
la Banda Municipal de Barcelona.
1982
La Generalitat de Catalunya li concedeix
la Creu de Sant Jordi.
Fa una gira per el Brasil.
A finals d'any presenta al Poliorama de Barcelona "I amb el somriure, la
revolta".
1983
Coincideix per primer cop en un recital
amb Raimon i Serrat en un acte a favor dels damnificats per les inundacions
que es produïren aquest any.
Actua al Quebec.
1984
Surt el seu nou treball "T'estimo",
una de les obres més meloses d'en Llach.
1985
L'Acadèmia francesa del Disc
li atorga el Premi al millor Compositor de l'Any.
Surt el disc "Maremar", on es reflexen els sentiments que li van sorgir
en morir a finals de 1983 la seva mare.
Actua el 18 de maig a Clemont Ferrand acompanyat de l'orquestra simfònica
de la població i d'un cor de 150 veus.
Celebra al Camp del Barça, el 6 de juliol, la major convocatòria
musical realitzada per un únic cantant a Europa: 100.000 espectadors
es donaren cita en una nit màgica.
1986
Intenta un procés judicial contra
el president del govern espanyol, Felipe González per violació
de promeses electorals (Entrada a l'OTAN).
1987
Presenta el seu nou treball "Astres".
Col·labora en un disc homenatge a García Lorca.
1988
S'estrena com a baríton sota
la batuta de Jean-Claude Casadesus al Palau de Congressos i de la Música
de Lille per interpretar el Rèquiem de Fauré.
Dóna un recital a Barcelona a favor del poble palestí.
Presenta al Palau de la Música de Barcelona el seu nou treball "Geografia".
1989
Després de molts anys d'absència
Lluís Llach torna a l'escenari de l'Olympia de París, per presentar
les cançons del seu últim disc, "Geografia".
Participa en les sis hores contra l'OTAN a Barcelona, així com en
la tancada de dos dies organitzada per l'Associació de Cantants i
Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), a les dependències
de la Conselleria de Cultura de la Generalitat juntament amb d'altres representants
històrics de la Nova Cançó, en contra del tracte discriminatori
que reben per part de les emissores radiofòniques que pertanyen a
la Generalitat i de la televisió de Catalunya, TV3.
Es presenta la coreografia "Un núvol blanc".
Puja als escenaris un altre cop com a baríton; aquesta vegada per
interpretar el Rèquiem de Xavier Benguerel en homenatge a Salvador
Espriu.
Composa la banda sonora original per la pel·lícula "Le Voleur
d'enfants", dirigida pel cineasta d'origen francès Christian de Chalonge
i protagonitzada pels actors Michel Piccoli, Marcello Mastroianni i Àngela
Molina (anteriorment ja havia escrit la música per la pel·lícula
"El río que nos lleva"). Posteriorment farà el mateix amb la
sèrie de televisió "La forja de un rebelde", que va ser dirigida
pel realitzador Mario Camus.
1991
Coincidint amb la Guerra de Golf grava a un estudi mòbil situat
a la masia que té a Parlavà el disc, titulat genèricament
"Torna aviat". En aquest àlbum
s'inclou la cançó "Insubmís", a la que hi col·labora
una associació d'insubmisos al servei obligatori. A un altre tema
del disc, "Au Blanca", hi participa la soprano Victòria dels Àngels.
1992
Celebra els seus 25 anys de carrera
amb una tanda de recitals anomenada "Ara, 25 anys" on recorda algunes de
les cançons més emblemàtiques amb formats modernitzats,
i que es recollirien en un doble disc enregistrat en directe.
Es celebren les Olimpíades de Barcelona, i Lluís Llach tenia
previst participar-hi amb "Cantata a Barcelona", una obra simfònica
que intenta ser un cant a la solidaritat i a la fraternitat amb textos escrits
pel propi Llach i pel poeta Miquel Martí i Pol i que l'any següent
es convertiria en el disc "Un pont de mar blava". Per motius econòmics
no s'estrena durant les festes de la Mercè.
1993
Rebutja la nominació al Premi
Príncep d'Astúries per evitar inútils polèmiques.
Participa al Festival d'Edimburg amb força èxit. Presenta
"Un Pont de mar blava" a València (Octubre) i en dos concerts multitudinaris
al Palau Sant Jordi de Barcelona (25 i 26 de novembre).
L'editorial valenciana "Tres i quatre" prepara la publicació de la
més extensa biografia del cantant de Verges realitzada fins a la data
.
1994
S'estrena la coreografia "Ballem
un pont de mar blava" recreada per l'Esbart Sant Cugat.
Actua a Dublín en un Festival anomenat "Les veus dels desapareguts"
organitzat per Amnistia Internacional, on pugen a l'escenari artistes com
Eleanor Mac Evoy o Bianca Jagger.
Surt al mercat un recopilatori de temes i versions inèdites: "Rar".
1995
En març amb motiu del 50è
aniversari de la UNESCO actua a París per presentar "Un Pont de mar
blava", obra que també s'escoltaria a l'Estadi de Montjuïc dins
del marc de la Gran Festa de la Solidaritat al setembre.
Estrena a l'octubre, a Reus, una obra que parla dels sentiments que es viuen
i que es desperten des del poble de la seva mare on resideix des del 1994:
"Porrera".
1996
Comença a celebrar els seus
30 anys d'escenaris amb l'espectacle "Nu". Un seguit de recitals on Llach
trenca la línia musical que caracteritza els seus darrers treballs.
Es produeix una retrobada amb les seves pròpies cançons. Els
temes d'aquest treball són interpretats molt lliures, basats únicament
en la guitarra i el piano.
Acudeix al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Barcelona amb companyia
del futbolista Josep Guardiola i l'actriu Ariadna Gil per tal de participar
en un recital poètic dedicat a Miquel Martí i Pol.
1997
Presenta el mes d'abril "Nu" al Poliorama
de Barcelona, al mateix temps que surt al mercat un disc amb un extracte
d'aquest espectacle, gravat en diferents indrets.
Acudeix a la seva cita parisenca, en aquest cas al Théâtre
Bouffes du Nord durant el mes de maig.
A l'octubre intervé en la presentació del "Llibre de les Solituds"
de Miquel Martí i Pol.
Fa duet amb Pedro Guerra en l'actuació que realitzà el canari
al mes de novembre al Palau de la Música Catalana. Els dos temes que
van interpretar s'editarien en un senzill.
Realitza durant el mes de desembre un recital en benefici del Casal dels
Infants del Raval.
1998
Presenta "Nu" al Circulo de Bellas
Artes de Madrid del 3 al 8 de febrer.
El 19 d'abril del 1998, la Comissió 0,7 i Més de Lleida organitza
un recital on en prendra part Llach amb 4 temes interpretats amb la seva guitarra.
Apareix al mercat discogràfic el seu nou treball "9". Aquest
marca una nova etapa musical. "9" conté nou cançons dedicades
a nou històries totalment diferents amb temes dedicats a l'amor, a
la política i a la crítica social. El nou espectacle arribarà
al reobert Teatre Principal de Barcelona el mes de novembre.
1999
Junt amb Emili Teixidor i Ignasi Pujades
intervé el 15 de març en l'acte de presentació de la
biografia "L'arrel i l'escorça" del seu amic Miquel Martí i
Pol.
El Centro Cultural de la Villa de Madrid acull Lluís Llach en la
presentació a la capital espanyola de la gira del disc "9".
El 27 d'abril acudeix en el Concert Homenatge a Carles Sabater que es realitzà
al Palau Sant Jordi, interpretant el tema "Cançó de Nadal" del grup
Sau.
Edita dos temes que es publiquen en un senzill en benefici dels refugiats
albanokosovars.
El 28 de maig actua a l'Olympia de París fent d'amfitrió del
canari Pedro Guerra.
El 2 de Juliol acudeix al Palau Sant Jordi per actuar en el macro-concert
"Catalunya X Kosovo".
La UNESCO nomena Llach "Artista per la Pau" el 5 de novembre. Un diploma
i un pin, que van ser entregats a París pel aleshores Director General,
Frederic Mayor Zaragoza, rubricaven el compromís que el músic
utilitzi la seva fama amb la finalitat de servir la pau.
2000
Actua al gener a la "Nit de la Mediterrània"
en el certamen del MIDEM, celebrat a Cannes, junt amb Maria del Mar Bonet
i Marina Rossell.
Participa el 19 de març en la cloenda de l'Any Martí i Pol
a Roda de Ter, llegint alguns poemes del poeta.
El 6 de maig estrena a la Plaça de Bous de València, la cantata
que titula "Germanies", en la en Miquel Martí i Pol col·labora en l'elaboració
dels textos. L'escenificació destaca
pel seu caràcter innovador, amb l'acompanyament d'una banda integrada
per 15 músics, la participació de la cantant cubana Lucrècia,
del contratenor Xavier Torra i d'una coral formada por 200 nens de diferents
agrupacions corals de Catalunya, el País Valencià, Mallorca,
Perpinyà i Fraga.
El 27 de Maig acudeix al Parc de la Ciutadella de Barcelona per actuar dins
d'un Acte Pacifista.
A finals de l'estiu entra a l'estudi per treballar al seu nou treball discogràfic
que titula "Temps de revoltes", on inclou la cantata "Germanies" a més a més de temes
com "I tanmateix", "Veritat i mentida" i els dos himnes que va composar per
recaptar fons a favor del poble de Kosovo.
Presenta "Temps de revoltes" a la Sala Apolo de Barcelona el mes d'octubre
en una tanda de quatre recitals.
Dins el marc del Festival del Mil·leni, el 30 de desembre al Palau
de la Música Catalana es va poder presenciar una proposta de mestissatge
cultural del tot inusual: Lluís Llach i Cristina Hoyos junts en un
escenari.
2001
Lluís Llach, per espai de dues setmanes, torna el mes de març
a la Sala Apolo de Barcelona per a presentar en directe 'Temps de revoltes”.
El retorn del cantautor va ser motivat pel gran èxit del mes d'octubre
de 2000, que va deixar a centenars de persones sense entrada. Llach aprofita
aquestes actuacions per a recuperar el tema "Campanades a morts" una composició
que "va jurar" incloure durant la manifestació en contra de l'assassinat
d’Ernest Lluch a mans d'ETA
Lluís Llach va tornar a triomfar a Madrid. Aquest cop en la presentació
de “Temps de revoltes” en el marc de les festes del 2 de maig de la Comunidad
de Madrid. El cantautor català que va oferir una setmana de recitals
en un Teatre Albéniz ple de gom a gom, va interpretar “Campanades
a morts” a la tanda de bisos.
Aquest any es torna a posar en escena l’espectacle "Germanies". En primer
lloc a la ciutat de Perpinyà el 4 de juliol, dins “Les Estivales”
i, després, en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya organitzats
per la Comissió 11 de setembre, al passeig Lluís Companys de
Barcelona davant uns 30.000 espectadors.
L’any finalitzaria amb un retrobament: el 17 de desembre, en l’edició
madrilenya del Festival del Mil·lenni, Llach i Hoyos tornarien a compartir
escenari, aquest cop, el del Teatro Real.
2002
L’any continua amb la gira de presentació de “Temps de revoltes” per
diferents ciutats.
El 18 de maig l’espectacle “Germanies” es presentaria per darrer cop davant
una Plaça Major plena de gom a gom, dins els actes de la Diada de
la Llengua organitzats per OCB, a Palma de Mallorca.
El gran èxit de l’espectacle d’en LLUÍS LLACH acompanyant la
bailaora flamenca Cristina Hoyos, a conseqüència de la gran demanda
dels organitzadors, fa que es presenti de nou en dos festivals de prestigi:
el de Cap Roig, a l’Empordà, a mitjans de juliol i al de Benalmádena
en setembre.
A finals d’any surt al mercat el disc “Jocs”, on destaquen temes com “Ens
veiem a Folegandros” o “Fabià”, dedicats a amics desapareguts, “Vell
és tan bell”, dedicat al seu pare, mort durant el mes de maig del
mateix any, cançons combatives com “Neofatxes globals “ i “Un no sé
què”, o la nova versió del poema de Miquel Martí
i Pol, “Ara mateix”.
La gira de presentació d’aquest treball s’enceta el 3 de novembre
al Gran Teatre del Liceu de Barcelona – Llach hi torna després de
23 anys – per a seguir després amb una llarga tanda de
recitals que el durà per diferents barris de Barcelona, diverses poblacions
catalanes i d’altres de l’estat espanyol fins a completar una de les més
proliferes temporades.
Durant el mateix mes de novembre s’inaugurava la web oficial del cantautor,
www.lluisllach.com; un lloc a internet on es pot trobar tota la informació
referent a Llach i on s’inclou una innovadora botiga virtual.
Dins el marc del IV Festival del Mil·lenni, el 29 de desembre al Palau
Sant Jordi es produïa un concert extraordinari: Lluís Llach i
el tenor Josep Carreras, davant 12.000 espectadors, unien les seves veus
per cantar per la pau en un recital memorable que prengué com a nom
“Junts” i del que en sortiria un disc pocs mesos després. Amb l’acompanyament
de l’Orquestra Simfònica Mediterrània, dirigida per Enrique
Ricci, i el Cor Madrigal, els dos artistes interpretarien cançons
populars catalanes i algunes de les més emblemàtiques del cantautor
de Verges.
L’any es tancava amb l’aparició de la biografia “Lluís Llach,
companys no és això”, elaborada de la mà d’Ignasi Riera
i del DVD “Lluís Llach en directe al Liceu”.
2003
Trobant-se en el final de la llarga gira de “Jocs”, Lluís Llach fa
un parèntesi per tancar el cicle "La Cançó a escena"
al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Del 19 al 22 de juny aquest recinte
acolliria l’espectacle “Tríada” que inclouria la interpretació
de "Viatge a Itaca", "Verges 50" i "Un pont de mar blava", tres "peces capitals"
i significatives del seu repertori, que es presenten amb una espectacular
posada en escena, dissenyada per l’escenògraf Lluís Danés,
i amb 19 músics a l'escenari que acompanyen al cantant.
El 6 de setembre la Plaça Major de Verges s’ompliria de complicitats
i emocions amb la interpretació que faria Lluís Llach, per
primera vegada en la seva vila natal durant la seva carrera, de l’obra “Verges
50”.
Per commemorar els 15 anys del festival “Altaveu” de Sant Boi, els organitzadors
d’aquest certamen organitzen el 13 de setembre un concert configurat per
15 grans artistes del país que interpreten cadascú, un tema
aliè. Lluís Llach també en pren part, interpretant la
cançó “Perlimpinpin” de la cantant francesa Bàrbara.
El 11 de novembre el país perdia al poeta Miquel Martí
i Pol, als setanta-quatre anys, després d'un greu i llarg empitjorament
de l'esclerosi múltiple que l'afectava des de feia molts anys. Nascut
a Roda de Ter l'any 1929, era una de les veus de la poesia catalana més
emblemàtiques de les darreres dècades. De tothom era coneguda
la seva llarga amistat amb Lluís Llach, fruit de la qual en va sorgir
obres com “Un pont de mar blava” , “Porrera” o “Germanies”.
Davant les circumstàncies, el cantautor decideix presentar un nou
recital, “Poetes”, en el que vol retre homenatge als poetes i escriptors
catalans que han estat decisius en la seva trajectòria musical, i
molt especialment al poeta de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol.
Per a celebrar el seu 25è aniversari, Amnistia Internacional organitza
un concert amb diferents artistes a l’Auditori de Barcelona, el 26 de novembre.
Lluís Llach en prendria part.
2004
Barcelona, mes de gener, davant una Sala Apolo amb les entrades exhaurides
molts dies abans, comença una tanda de cinc concerts. LLUÍS
LLACH canta els “Poetes” davant d’un públic entregat i eufòric.
L’enregistrament d’aquests concerts, va permetre la sortida d’un nou CD-DVD,
a la primavera.
El 3 d’abril, Llach i Pascal Comelade comparteixen escenari unint els seus
estils tan propis, en un únic concert i irrepetible a Figueres.
A les portes de l’estiu, el 26 de juny, Porrera organitza un acte d’homenatge
al poeta Miquel Martí i Pol, i que inclou un concert de Lluís
Llach i una vetllada literària on intervenen diferents convidats.
Aquesta serà la primera vegada que Lluís Llach actua en el
seu poble des de la presentació del disc "Porrera", el juliol de 1996.
Finals d’any es destaca per la sortida del llibre “El noi de cal Vall”, una
radiografia de la vinculació del cantautor amb la vila de Porrera,
i pel concert que Llach va oferir a Guadalajara (Mèxic) el 1 de desembre
dins el marc de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara on la cultura
catalana va ser la convidada d’aquesta edició. El cantant va combinar
el seu espectacle “Poetes” amb cançons significatives de la seva carrera,
com "L’estaca".
LLUÍS LLACH durant tot l’any ha continuat fent el seu camí,
que el porta a cantar cada any per unes 70 ciutats.
2005
"Que no s’apague la llum" és el títol del nou espectacle que
Lluís Llach i el cantant de Xàtiva Feliu Ventura han preparat
conjuntament per aquesta temporada. L’estrena va tenir lloc el dissabte 26
de febrer al BTM (Barcelona Teatre Musical, antic Palau d'Esports) de Barcelona dins el cicle "Barnasants"
amb les entrades exhaurides. Aquest recital que es portat per arreu,
va ser gravat en un concert a Xàtiva el mes de maig amb la intenció
que aparegui a final d’estiu un disc en directe.
Durant tot el 2005 un equip de càmeres de la productora Media-Pro
fa un seguiment a Lluís Llach tant en la seva vida privada com en la professional.
Es van enregistrant diferents imatges de concerts i participacions
de l’artista. Aquest rodatge, sota la direcció de Lluís Danés,
es realitza amb la intenció de muntar un documental sobre la vida
artística del cantant.
Després de cinc anys d’absència dels escenaris de la capital
francesa, el 8 i 9 d’abril, Llach va presentar l’espectacle “Poetes”, compartint
escenari amb altres grans artistes, com Pascal Comelade, I Muvrini,
Sapho i Mouss i Hakim del grup Zebda.
2006
Lluís Llach anuncia la decisió de posar fi a la
seva carrera artística a la primavera de 2007, just al
finalitzar la gira i. que està a punt de iniciar i coincidint amb
els quaranta anys de professió.
S'inicia en febrer la gira i. - que el porta per Catalunya i per algunes de
les principals capitals de l'Estat espanyol fins completar
més de vuitanta concerts - en una tanda de recitals a la
Sala Apolo de Barcelona que amb tot l'aforament venut, motiu que
ocasionà una pròrroga per a finals de març,
rep càlidament al cantautor.
Apareix el disc gravat en estudi i. (Claus Records, 2006), on Llach
selecciona, del seu extens repertori i fugint de
referències, cançons íntimes i especials,
amb les que se sent compromès, intercalades amb peces
inèdites.
Actua el 3 de març al Buesa Arena de Vitòria per
tal de interpretar Campanades a morts acompanyat de l'Orquestra
Simfònica i l'Orfeó Donostiarra, en un concert
programat per a commemorar el 30 aniversari dels successos de
Vitòria. Durant la resta de l'any Llach porta a terme
altres projectes, com la finalització de la banda sonora
de la pel·lícula Salvador.
2007
Del 3 al 14 de gener es presenta al TNC l'espectacle "Tranuites
Circus" un projecte de teatre visual i circ de Lluís
Danés on Llach canta en directe alguns dels seus temes.
A principis de març arriba als cinemes la
pel·lícula-documental "Llach, la revolta
permanent", dirigida per Lluís Danés i
produïda per Mediapro, que fa un recorregut pels records
autobiogràfics de Lluís Llach amb les imatges i
testimonis dels protagonistes dels successos ocorreguts a Gasteiz al 1976.
La revista Enderrock edita i distribueix en el seu número
de març el CD Abril 04 (EDR Discos, 2007), de Lluís
Llach i Pascal Comelade. La gravació recull un fragment
del directe que el cantautor i el pianista van realitzar al 2004
al Teatre Municipal el Jardí de Figueres, en benefici de
la plataforma Salvem l'Empordà.
Lluís Llach posa fi a la seva carrera artística en
dos multitudinaris i emotius recitals oferts en una carpa, amb
capacitat per a més de 5000 persones, a Verges els dies 23
i 24 de març. Els concerts van ser un repàs del seu
darrer disc i. i d'una recopilació de
cançons clàssiques de tota la seva
trajectòria. Finalment, el públic va dir
adéu a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors,
mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i
saludant tothom qui es trobava.
Dels concerts en sortiria un doble CD anomenat "Verges 2007".
Tot i aquesta retirada Llach deixa encara la porta oberta a
possibles actuacions amb el seu piano en petits teatres i
col·laboracions puntuals.
Al desembre apareix un disc homenatge a
Lluís Llach: Homenatge a Lluís Llach. Si
véns amb mi, on una selecció d'intèrprets
internacionals canten en diverses llengües temes del seu
repertori.
2008
Malgrat la seva retirada, Lluís Llach fa una
excepció i canta en euskera en el nou disc de
l'acordionista Kepa Junkera “Etxea” on es reuneixen
15 músics i 42 cantants de primera fila per interpretar
cançons tradicionals basques cantades en euskera.
El 16 de desembre Llach puja novament als escenaris per participar en dos
homenatges. El primer a la Sala Fabià Puigserver del
Teatre Lliure, on juntament amb Jordi Dauder i Sílvia Bel
recorden la figura del poeta Miquel Martí i Pol en el
cinquè aniversari de la seva mort. 'Miquel' es tracta d'un
recital poètic on el piano de Llach posarà melodia
a la veu dels dos actors.
El segon homenatge tindria lloc a
l'auditori del Club Sant Jordi i en aquest cas en record al
cantautor Joan Baptista Humet, que morí unes setmanes abans. Diversos companys de
professió participarien en aquesta vetllada on Llach
ho fa acompanyanant al piano a Jordi Batiste.
|
|
|
|
|
