Bon senyor: quitequetacotecut.
T’escric submís, no vull pas, quitequetacotecut.
Ofendre-us ni desobeir, però sabeu,
com que sempre m’escapceu,
vull consultar si aquests mots,
són d’agrat al vostre cor,
que tant poèticament va tallant.
I els mots són: quitepan...
no hi busqueu segona intenció
que no volen dir res, quitepan...
creieu-me que són inofensius i ben alienants.
Permeteu, jo diria que no us heu de molestar
bé sabeu que és gràcies a ma veu
que vos teniu tant bon treball,
i per tant jo diria que el meu pla és just i sa,
demanant un poc més de caritat
per aquests mots que he inventat aïrats.
I els mots són: quitepan...
no hi busqueu segona intenció
que no volen dir res, quitepan...
creieu-me que són inofensius i ben alienants.
Oh! no em digueu que tampoc passaran.
Oh! També aquest mots ha de tatxat?
Si voleu, si voleu
també els puc canviar: quitepan...
