Banda sonora de la pel·lícula
"Salvador".
M'és difícil parlar de 'Salvador (Puig Antich)' sense que es desvetllin un seguit de records i sentiments que em trasbalsen els racons de la memòria. La gent de la meva generació, els que vàrem viure els últims anys del franquisme entre l'adolescència i la joventut, vàrem haver de presenciar la crueltat d'una dictadura que no es resignava a perdre el seu poder, la clau dels seus privilegis. I ho va fer amb una ferotge fermesa. Segurament, l'assassinat de Salvador Puig Antich va ser un dels cops més significatius i simbòlics per tots els que esperàvem la mort del franquisme. Per la gent que teníem la seva edat, fou un escarni a les nostres esperances.
Un migdia estrany, quan en Jaume Roures va proposar-me fer la música d'una pel·lícula sobre en Puig Antich, vaig sentir que d'una manera inesperada la venjança em trucava a la porta. En els anys que corren, deixar-se seduir per la venjança no deu ser gens correcte, però amb els anys que em toquen puc ben dir que tant se me'n dóna. La venjança em va trucar a la porta i jo la hi vaig obrir de bat a bat.
Si tot escoltant la música, "algú" imagina percebre un bri de sensibilitat, algun miratge de lirisme o algun encert de comunicació emotiva, potser li sigui difícil pensar que la força motriu que hi ha darrera és la d'una paraula tan tenebrosa. Però si aquest "algú" veu la pel·lícula 'Salvador (Puig Antich)', tinc la secreta esperança que entendrà el que li estic intentant explicar. 'Salvador (Puig Antich)' parla del nostre avui.
Lluís Llach
text del llibre de la pel·lícula
| 
