|
|
|
AL CARRER DELS QUATRE
LLITS
|
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d’amors clandestins, segles,
mentre els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir.
Són la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per les cantonades
donen de franc l’amor,
han vingut fins aquí rodant món, pobres,
a la ciutat exultant, soles,
a buscar vells amants, nous amics.
Però qui són
aquesta gent que fatxendeja tant,
cap on van
mostrant el cos tan bell com agressiu.
Ens diuen que ells són els atletes
que ens fan senyals d’un demà molt més feliç,
però de l’enllà del temps
no els recordem fent l’amor en els nostre llits.
No són ells els qui esperem...
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
la gent senzilla busca
l'escalfor de seu pit
i entre els pobres llençols hi faran festa,
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en déus de la nit.
Ballen junts la puta Cultura
i el xapero Benestar,
en la nit tèbia es gronxen
obrint un màgic vals,
que per ells tot el món és un sol ritme,
plens d’orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans.
Però vindran
els nostres atletes que esperem fa temps
i ompliran
l’ample horitzó amb llum de dignitat.
Atletes de la pau, de les idees,
atletes del somni d’un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.
Aquests són els qui esperem!
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s’ha adormit,
les quatre meuques soles
saluden el matí
i a pas lent fan camí cap el nou dia
mentre al fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aquí.
Atletes de la pau, de les idees,
atletes del somni d’un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.
Aquests són els qui esperem!
Un pont de mar blava,
l’ombra dels déus ran de l’aigua,
tornàveu de misteris,
port de vents i de calmes.
EN LA CALLE DE LOS CUATRO LECHOS
(AL CARRER DELS QUATRE LLITS)
En la calle de los Cuatro Lechos
cuando no quiere dormir la ciudad,
cuatro retazos de sueño
que los años han hecho viejos
hacen carrera de amor clandestino, siglos,
mientras sus ojos inquietos velan
con un aire siempre a punto de huir.
Son la puta Libertad
y la puta Amistad
que por las esquinas
el amor dan de balde,
han llegado hasta aquí vagando, las pobres,
a la ciudad exultante, solas,
a por viejos amantes, nuevos amigos.
Pero quién es
esta gente que tanto chulea,
hacia dónde van
ostentando un cuerpo tan bello como agresivo.
Dicen ser los atletas
que nos señalan un mañana más feliz,
pero allende el tiempo
nadie les recuerda haciendo el amor en nuestras camas.
No son ellos quienes esperamos...
En la calle de los Cuatro Lechos
cuando no quiere dormir la ciudad,
busca la gente sencilla
el calor de su pecho
y festejarán entre sábanas pobres
cuerpos humildes que inventando gestas
devienen dioses de la noche.
Bailan juntos la puta Cultura
y el chapero Bienestar,
en la noche tibia se mecen
abriendo un mágico vals,
que para ellos el mundo es un solo ritmo,
viven llenos de orgullo sublevado
conjurando el futuro con las manos.
Pero llegarán
los atletas que hace tiempo esperamos
y ocuparán
el ancho horizonte con luz de dignidad.
Atletas de la paz, de las ideas,
atletas del sueño de un mundo mejor,
atletas del corazón fraterno, de los sentimientos,
atletas de buena intención.
¡Estos son los que esperamos!
En la calle de los Cuatro Lechos
cuando la ciudad ya se ha dormido,
las cuatro furcias solas
saludan la mañana
y caminan lentamente hacia el nuevo día
mientras en el fondo de sus ojos brilla
la luz que las trajera hasta aquí.
Atletas de la paz, de las ideas,
atletas del sueño de un mundo mejor,
atletas del corazón fraterno, de los sentimientos,
atletas de buena intención.
¡Estos son los que esperamos!
Un puente de mar azul,
la sombra de los dioses a ras de agua,
tornavoz de misterios,
puerto de vientos y de calmas.
© Edicions l'Empordà
|
|
|
Letra
Miquel Martí i Pol - Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edición
1993
Discografía
Un pont de mar blava (1993)
|
|
|
