|
T’he vist com sempre a l’estació, somriure net; avui de nou
esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc.
Tothom et sap i, tendrament, et filen anys per a fer-te un temps,
quant de temps.
Dius que, a l’andana, no hi ets sol; viuen amb tu ombres i jocs,
ombres d’adéus sense retorn, jocs de petons pels benvinguts
i, a dalt dels arbres més bonics, hi niuen els amors ferits,
per un tren,
que amb tu esperen el senyal de l’arribada d’aire nou,
d’un gest nou,
d’un pas nou,
d’un tren nou.
T’he vist de nou a l’estació i en tu m’he vist, a poc a poc,
buscant un tren misteriós, que ve de lluny, si és que va enlloc,
i veig com dormen els adéus, com neguitegen els retorns
per un tren.
Que, finalment, quan la tardor pinta un cel nou a l’estació,
tots esperem el pas d’un tren, que va molt lluny, si ve d’enlloc.
Els uns perquè ens arribes tu, els altres perquè se’ns enduu
aquell tren.
I amb tu esperem el senyal de l’arribada d’aire nou,
d’un gest nou,
d’un pas nou,
d’un tren nou.
EN LA ESTACIÓN
(A L’ESTACIÓ)
Te he visto como siempre en la estación, hoy de nuevo, sonrisa clara
esperas un tren misterioso que viene de lejos, si es que va a algún
sitio.
Todo el mundo te conoce y, tiernamente, te hilan años para darte un
tiempo,
cuánto tiempo.
Dices que, en el andén, no estás sólo; vienen contigo,
sombras y juegos,
sombras de despedidas sin retornos, juegos de besos para los bienvenidos
y, sobre los árboles más bonitos, anidan los amores heridos,
por un tren,
que contigo esperan la señal de la llegada de aire nuevo,
de un gesto nuevo,
de un paso nuevo,
de un tren nuevo.
Te he visto de nuevo en la estación y en ti me he visto, poco a poco,
buscando un tren misterioso, que viene de lejos, si es que va a algún
sitio,
y veo cómo duermen los adioses, cómo ansían los regresos
por un tren.
Que, finalmente, cuando el otoño pinta un cielo nuevo en la estación,
todos esperamos el paso de un tren, que va muy lejos, si viene de alguna
parte.
Los unos porque nos llegas tú, los otros porque se nos lleva
aquel tren.
Y contigo esperamos la señal de la llegada de aire nuevo.
de un gesto nuevo,
de un paso nuevo,
de un nuevo tren.
© Edicions l'Empordà
|
|
|
Letra
Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edición
1985
Discografía
Maremar (1985)
Rar (1994)
|
|
|
