Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.
Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un
esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.
Aprendre
que si un infant mata la meva mà no és massa estranya,
què n’és, de trist, si un infant mata enllà i aquí
mor la tendresa.
Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per
no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari,
és tant més trist.
Aprendre
que en certesa res no tinc si no m’ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura
la que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.
Aprendre...
APRENDER
(APRENDRE)
Aprender
que nada termina si antes no termina dentro de mí
que el sol no se pone sin regreso, si en tu corazón estalla el alba
aprender que la esperanza es mentira si no hay cada día
el esfuerzo por un nuevo mañana
aprender a querer la vida, cuando la vida hace daño.
Aprender
que si un niño mata mi mano no es del todo extraña
que tristeza, si un niño mata allí y aquí, muere la
ternura
aprender que quizás esta tristeza es tan solo un refugio para no decirse
así mismo
que es tanto más triste por que es tan necesario, es tanto más
triste.
Aprender
que con certeza, nada tengo que no des
a conseguir que el corazón se conmueva siempre por el frágil
gesto de la belleza.
Aprender que sólo soy si tu existes, y es esta la medida que quiero
y me define.
Aprender para saber desprenderse, he aquí el viejo secreto.
