|
Neixen els astres
amb el teu primer batec de cor.
Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
Això tens, això sóc
de tant poc, alè immens.
Perquè de nit caces estels
enamorant dofins amb mirallets
al matí t’entristeix veure
el teu sostre desert.
Perquè a recer d’una gavina amiga
escrius pel cel la llibertat del vol
sents que aquest traç l’han esborrat
dels carrers del teu món.
Hi ha una aurora de geranis
en el ventre de la mar,
tens la vela blanca hissada
fa tants segles.
Perquè en el gest de l’univers
aprens la frevolesa del teu cos,
oblides que l’univers és només si tu ets.
Perquè sents com la vella dama dansa
ets generós esperant l’últim pas
sabent que només seràs en allò
que els altres guardin de tu.
Hi ha un volcà d’escuma blanca
que als vaixells serveix de far,
el nodreixen els teus somnis fa tants segles.
Neixen els astres amb el primer
batec del teu cor.
Neixen les albes quan obres la llum
amb els teus ulls.
Neix la primavera per al goig
del teu cos.
Neixen les roses perquè els teus dits
empaiten colors.
Això tens, això sóc,
alè immens, i tan poc!
Per si ve la nit al teu cor
pots trobar estels en els ulls
del carrer,
descobrir en la solitud
que només ets si els altres poden ser
aprendre a fer un niu amb les mans
per unes mans sense gest
ni escalfor,
saber dir adéu perquè és així
com tu empenys el temps de l'avenir,
trobar en el coratge tendresa
i en la humilitat fermesa.
Neixen els astres...
ASTROS
(ASTRES)
Nacen los astros
con el primer latido de tu corazón.
Nace el alba
cuando con tus ojos abres la luz.
Esto tienes, esto soy,
aliento inmenso y tan poco.
Porque cazas estrellas de noche
enamorando delfines con
espejismos,
te entristece, por la mañana,
ver desierto tu techo.
Porque al abrigo de una gaviota amiga
escribes por el cielo la libertad del vuelo,
sientes cómo han borrado su trazo
de las calles de tu mundo.
Hay una aurora de geranios
en el vientre de la mar,
tienes la vela blanca izada,
hace siglos.
Porque en el gesto del universo
aprendes la fragilidad de tu cuerpo,
olvidas que el universo es
solamente si tú eres.
Porque sientes cómo la vieja dama danza,
eres generoso mientras esperas el último paso,
sabiendo que sólo serás en aquello
que de ti guarden los demás.
Hay un volcán de espuma blanca
que a los barcos sirve de faro,
lo nutren tus sueños, hace siglos.
Nacen los astros
con el primer latido de tu corazón.
Nacen las alboradas
cuando con tus ojos abres la luz.
Nace la primavera
para el gozo de tu cuerpo.
Nacen las rosas
para que tus dedos persigan colores.
Por si la noche viene a tu corazón
puedes encontrar estrellas
en los ojos de la calle,
descubrir en la soledad
que sólo eres si los demás pueden ser,
aprender a hacer un nido con las manos
para unas manos sin gesto ni calor,
saber decir adiós porque así
es como empujar el tiempo del porvenir,
encontrar en el coraje, ternura,
y en la humildad, firmeza...
Nacen los astros...
© Edicions l'Empordà
|
|
|
Letra
Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edición
1986
Discografía
Astres (1986)
Ara, 25 anys (1992)
|
|
|
