Canto l' amor
per dir-te com em plau l'atzar
que m'ha dut fins a tu
camins enllà.
Jo no et sabia i cap espai de mi
no em duia a creure en altres fites
que aquelles que deixaven
amb pas de vell astut i greu,
un llunyà senyal del temps
dibuixant damunt la neu
que el cor no pot
llançar ni refusar
perquè és I' eterna ruta de viure i d'estimar.
Tot era buit de mar i de perfum,
tot eren platges de miratge i fum,
com una estranya
llum esperada
que encén els ulls només un sol instant
més enllà dels càntics
que potser diuen altres coses
però són com un mirall opac,
lluny de tot,
lluny de l'esperança
de fer vibrar els sentits amb força
per convertir el desig en sang.
Vent i misteri
que el temps s'endú...
Canto l'amor
per dir que ara que t'he trobat
tot és sol i camí
que vull cantar.
L'ombra dels anys ja no em farà cap por
perquè de tu me'n ve la força
que res no podrà tòrcer
perquè és la veu d'algú que creu
que l'esforç més temptador
és el viure en la claror
dels ulls oberts
al foc que fa més clar
el risc de compartir-se
i el risc de somiar.
Tot serà goig de tu ara que els cors
bateguen junts sense cap llei d'esforç
i amb mans i boca
teixim la història
que ens mantindrà per sempre més units
sense la recança
del que hem deixat mentre ens buscàvem
per l'ample mar de tantes nits,
pell amb pell,
veu amb veu que clama
per un amor que no refusi
cap esperança i cap desig.
El temps ens crida,
tot és futur...
Canto l'amor
a l'ombra del meu somni encès...
CANTO AL AMOR
(CANTO A L’AMOR)
Canto al amor
para decirte cómo me complace el azar
que me ha traído hasta ti
más allá de todos los caminos.
Y ni yo sabía de ti y ninguno de mis espacios
me llevaba a creer en otras señas
que aquellas que dejaban
con paso de viejo astuto y grave
una lejana señal del tiempo
dibujando sobre la nieve
que el corazón no puede
tirar ni rehusar
porque es la eterna ruta de vivir y amar.
Todo estaba vacío de mar y perfumes,
todo eran playas de espejismos y humo,
como una extraña
luz esperada
que enciende los ojos un solo instante
más allá de los cánticos
que quizá digan otras cosas
pero son como un espejo opaco,
lejos de todo,
lejos de la esperanza
de quien hace vibrar con fuerza los sentidos
y convierte el deseo en sangre.
Viento y misterio
que el tiempo se lleva...
Canto al amor
para decir que ahora que te he encontrado
todo es sol y camino
que quiero cantar.
La sombra de los años ya no me dará ningún miedo
porque de ti me viene la fuerza
que nada podrá torcer
porque es la voz de alguien que cree
que el esfuerzo más tentador
es el de vivir en la claridad
de los ojos abiertos
al fuego que vuelve más claro
el riesgo de compartirse
y el riesgo de soñar.
Todo será gozo de ti ahora que los corazones
laten juntos sin ley ni esfuerzo
y con manos y boca
tejemos la historia
que nos mantendrá siempre más unidos
sin la pesadumbre
de lo que hemos dejado mientras nos buscábamos
por el ancho mar de tantas noches,
piel contra piel
voz contra voz que clama
por un amor que no rehuse
esperanza ni deseo.
El tiempo nos llama,
todo es futuro...
Canto al amor
a la sombra de mi sueño encendido...
