|
I tanmateix la gent se'n va per sempre més,
deixant un regust amarg pels espais de l'ànima,
així aprenem que en viure anem morint
i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.
Ai, amor, si per amor pogués fugir d'aquí
fins aquell meu paradís de ribes serenes,
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Així doncs, buido les maletes per a l'adéu,
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen,
viuré mirant-te els ulls, que solament
és en ells que puc gaudir del gest de viure.
Ai, amor, si per amor pogués tornar a sentir
la forta passió i la pell de tantes absències,
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar quan meno la barca,
jo vinc d'un món de gestes i naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge.
Ai, amor, si per amor pogués deixar-ho tot,
cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer,
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Y AL FIN Y AL CABO
(I TANMATEIX)
Y al fin y al cabo la gente se va para siempre jamás,
dejando un regusto amargo por los espacios del alma,
así aprendemos que al vivir vamos muriendo
y nos cautiva que esta ley sea tan exacta.
Ay, amor, si por amor pudiera escapar de aquí
hasta aquél mi paraíso de riberas serenas,
abriría de nuevo con plenitud las alas blancas del mañana
para siempre jamás... para siempre jamás contigo.
Así pues, vacío las maletas para el adiós,
deshago los pobres ovillos que a la tierra me atan,
viviré mirándote a los ojos, que solamente
es en ellos que puedo gozar del gesto de vivir.
Ay, amor, si por amor pudiera volver a sentir
la fuerte pasión y la piel de tantas ausencias,
abriría de nuevo con lenta plenitud las alas del mañana
para siempre jamás... para siempre jamás contigo.
Todo lo que te digo no tiene sentido si estoy de pie
pero es claro como la luz del mar cuando remo en mi barca,
yo vengo de un mundo de gestas y naufragios
y me gusta que mi canto conmueva al aire.
Ay, amor, si por amor pudiera dejarlo todo,
quemando todos mis ayeres para volver a renacer,
abriría con lenta plenitud las alas blancas del mañana
para siempre jamás... para siempre jamás contigo.
© Edicions l'Empordà
|
|
|
Letra
Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edición
2000
Discografía
Temps de revoltes (2000)
|
|
|
