CANCIONES

LETRA

LENTAMENT COMENÇA EL CANT (Grec)

Lentament comença el cant
i un clam de joia ressona per tots els àmbits,
lentament l’ombra dels anys
obre camins que el desig converteix en símbols,
tot és clar enllà del mar
quan el llevant anuncia la llum volguda,
pluja d’or, domini encès,
solemnement proclamem l’esperança nova.

Cap secret no ens és secret
perquè amb les mans hem sabut conjurar el malastre.
Tot allò que hem volgut ser
ara els senyals a la pedra ens ho anuncien,
veu de tots, càlida veu,
fonda complanta de somnis i de miratges,
amb el cor ple de delit
escoltarem novament la veu dels oracles.

No hi haurà desert ni buit
si amb els dits de vent recollim tanta llum dispersa,
si amb els mots i el sentiment
sabem bastir l’aixopluc de tots els designis,
convertits per tant d’amor
en l’horitzó que dibuixen ocells i veles,
cara al mar sempre vibrant
que amb el seu ritme incessant ens empeny a créixer.

Pel pendent d’aquesta llum
que en els sentits descobreix la seva bellesa,
tot teixint el pont de mar
que amb el seu blau lluminós obre noves rutes,
podem fer del vell dolor
un gran amor que ens uneixi en el goig de viure,
des del temps que hem conquerit
fins al futur que entre tots hem de fer possible.

LENTAMENTE COMIENZA EL CANTO
(LENTAMENT COMENÇA EL CANT)

Lentamente comienza el canto
y un clamor de júbilo resuena en todo ámbito,
lentamente la sombra de los años
abre caminos que el anhelo convierte en símbolos,
todo es claro allende el mar
cuando el levante anuncia la luz deseada,
lluvia de oro, dominio encendido,
proclamamos solemnes la nueva esperanza.

Ningún secreto nos es secreto
porque supimos con las manos conjurar el desastre.
Cuanto quisimos ser
ahora las señales en la piedra nos lo anuncian,
cálida voz la voz de todos,
hondo lamento de sueños y espejismos,
con el corazón de placer henchido
oiremos nuevamente la voz de los oráculos.

No habrá desierto ni vacío
si con dedos de viento tanta luz dispersa recogemos,
si con palabras y el sentimiento
alzar sabemos el cobijo de todos los designios,
de tanto amor convertidos
en horizonte que dibujan aves y velas,
de frente al mar siempre vibrante
que con su ritmo incesante nos impulsa a crecer.

Por la pendiente de esta luz
que en los sentidos descubre su belleza,
tejiendo el puente de mar
que nuevas rutas abre con su azul luminoso,
podemos hacer del viejo dolor
un gran amor que nos una en el vivir gozoso,
desde el tiempo que hemos conquistado
hasta el futuro que hemos de hacer posible entre todos.

APUNTES

Letra
Miquel Martí i Pol - Lluís Llach

Música
Lluís Llach

Edición
1993

Discografía
Un pont de mar blava (1993)