|
Perquè era novembre.
Un dia de gràcia.
Vingueres a aprendre i al final vas ensenyar-me,
Prim com un fil cosires l'Atlàntic amb el meu Mar petit,
Perquè era novembre...
Aquella nit tu eres el gran sacerdot
fent i desfent paraules amb els teus acords
tu eres llum, eres por, eres pau i foscor
ara dolç o amargant, ara fràgil diamant.
Després vaig venir vora teu,
vàrem percebre en un moment
que compartíem un tresor.
És tan senzill ajuntar les veus
quan un mateix batec commou
ritmes i fibres de cançons...
...
Perquè era novembre....
Perquè la guitarra...
Perquè cal entendre quan s'està enmig d'un miracle
Perquè el temps no ha allunyat les nostres veus podem cantar junts
Perquè era novembre...
només els ulls et brillen més que les dents
i cantes molt endins perquè així voles més lluny
tens el foc, dius el vers, ets un tendre pervers
vent i pluja, amargant, pell ardent de l'amant,
jo et deixaré, faig un camí,
però em fa feliç veure't aquí...
omplint l'espai amb les cançons...
Giraré el cap quan sigui lluny
pregant als déus que cap escull
deturi el rumb que du el teu cor...
perquè era novembre!
NOVIEMBRE
(NOVEMBRE)
Porque era noviembre
Y un día de gracia
Viniste a aprender y acabaste enseñándome,
Delgado como un hilo cosiste el Atlántico y mi pequeño Mar,
Porque era noviembre...
aquella noche tú oficiabas de viejo sacerdote
tejiendo y destejiendo palabras entre tus acordes,
tú eras luz, eras miedo, eras paz y oscuridad,
ahora dulce o bien amargo, ahora un frágil diamante
Luego fui junto a ti
y percibimos en un momento
que compartíamos un tesoro
Es tan sencillo unir las voces
cuando el mismo latido conmueve
ritmos y fibras de canciones...
...
Porque era noviembre...
Porque la guitarra...
Porque hay que entender cuando se está en el centro de un milagro
Porque el tiempo no ha alejado las voces dejamos al viento un canto de futuro
Porque era noviembre...
sólo los ojos te brillan más que los dientes
y cantas muy adentro pues así vuelas más alto,
tienes el fuego, dices el verso, eres un tierno perverso,
viento y lluvia, amargor, ardiente piel del amante,
yo te dejaré, estoy de paso,
pero me hace tan feliz verte aquí
llenando el espacio con tus canciones...
Miraré hacia atrás cuando esté lejos
rogando a los dioses que ningún escollo
detenga el rumbo de tu corazón...
¡porque era noviembre!
© Edicions l'Empordà
|
|
|
Letra
Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edición
1998
Discografía
9 (1998)
|
|
|
