|
Vaig obrir la porta i
teníeu les mans enllaçades
la vergonya del gest i
vàreu separar tanta tendresa
miràreu amb el cap baix i
com si res no hagués passat, hola lluís, com estàs...
Pensàreu que tan grans
no cal fer aquestes coses,
pensàreu que amb l'edat
no té l'encant dels joves,
que què dirà la gent,
millor ser més discrets i...
No us vaig saber dir
com m'agradava veure-us,
no vaig saber com dir
que el vostre goig tan tímid (amor)
obria espais d'amor / al món li reclamava
on hi era escrit que... / el dret a dir que
vell és tan bell
vell és tan bell
que s'obren els límits
del temps, de l'art, del cant, de mi i, de tu, del món... la vida.
Avui us recordo només així / només
ara que vivim entre les ombres,
fent i refent el verb estimar
amb l'art d'una rara saviesa,
sabent morir a cada moment / un poc
i estar al costat per sempre.
Us diuen que tan grans
no cal fer aquestes coses,
us diuen que amb l'edat
no hi ha l'encant dels joves,
que què us dirà la gent,
millor sigueu discrets...
No vaig saber-vos dir
com m'agradava veure-us,
no vaig saber com dir
que el vostre goig tan tímid
al món li proclamava
el vostre dret a dir
vell és tan bell
vell és tan bell
que s'omplen les línies
del temps, de l'art, del cant, de tu i de mi, del món... la vida.
LO VIEJO ES TAN BELLO
(VELL ÉS TAN BELL)
Abrí la puerta y
teníais las manos enlazadas
la vergüenza del gesto y
separasteis tanta ternura
mirasteis con la cabeza gacha y
como si nada hubiera pasado, hola lluís, cómo estás...
Pensasteis que tan mayores
no hay que hacer estas cosas,
pensasteis que con la edad
eso no tiene el encanto de los jóvenes,
que qué va a decir la gente,
mejor ser más discretos y...
No supe deciros
cómo me gustaba veros,
no supe cómo decir
que vuestro goce tan tímido
abría espacios de amor
donde estaba escrito que...
lo viejo es tan bello
lo viejo es tan bello
que se abren los límites
del tiempo, del arte, del canto, de mí, de ti, del mundo... la vida.
Ahora os recuerdo sólo así,
ahora que vivimos entre las sombras,
haciendo y rehaciendo el verbo amar
con el arte de una rara sabiduría,
sabiendo morir a cada momento
y estar al lado para siempre.
Os dicen que tan mayores
no hay que hacer estas cosas,
os dicen que con la edad
desaparece el encanto de los jóvenes,
que qué va a decir la gente,
mejor que seáis discretos...
No supe deciros
como me gustaba veros,
no supe cómo decir
que vuestro goce tan tímido
al mundo le proclamaba
el derecho a decir que...
lo viejo es tan bello
lo viejo es tan bello
que se llenan las líneas
del tiempo, del arte, del canto, de ti y de mí, del mundo... la vida.
© Edicions l'Empordà
|
|
|
Letra
Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edición
2002
Discografía
Jocs (2002)
|
|
|
