|
Véns com un déu nu
amb un rínxol de mar als cabells.
Faig per no encreuar
el convit dels teus ulls a l'amor,
jo anava cap a ponent, ric de presses, pobre en temps
però res d'això no et commou
i així vols seduir-me, així vols seduir-me... així.
Véns quan ja me'n vaig
sense ganes de jocs ni enrenous.
Saps que em pots guanyar
i m'encercles el sexe, el cap, i el cor.
Parles de fer un món millor junt amb mi, sempre junts,
Em dius que em vols insubmís
i així em fas somriure, i així em fas somriure... així.
Sol, però no pas boig,
sé que el nostre demà és d'un dia o dos.
Com vols allitar
el teu cos de vint anys i el meu cos.
Treu-me la mà del damunt, i què em deies del PP,
sí, però només un moment,
i així em fas somriure, em fas somriure... així.
I quina sort que has arribat, trasbalsant-me quietuds,
deixant-me el cor a punt d'esclat quan em creia vençut.
Perquè has obert alguna llum
amb les espurnes dels teus ulls
i aquest somriure màgic.
Perquè has encès alguna llum
en l'horitzó que tinc als ulls
i que ara em sembla màgic.
Quan demà seré
riu avall entre els aubis de tardor,
vull mirar-me el sol
més feliç que captiu dels records.
Treu-me els teus llavis dels ulls, ser d'esquerres és un pal,
deixa la llum com està
i mai no l'apaguis.. mai no l'apaguis... no.
LLEGAS
(VÉNS)
Llegas como un dios desnudo
con un rizo de mar en el pelo,
intento no cruzarme
con la invitación de tus ojos al amor,
yo ya voy hacia poniente, rico en prisas, pobre en tiempo,
pero nada de esto te conmueve
y así quieres seducirme, quieres seducirme... así
llegas cuando ya me voy
sin ganas de juego ni ruidos
sabes que puedes ganarme
y me sitias el sexo, la mente y el corazón
hablas de hacer conmigo un mundo mejor, siempre juntos
me dices que me quieres insumiso
y así me haces sonreír, así me haces sonreír...
así.
solo, pero no loco
sé que nuestro mañana es de un día o dos
cómo quieres encamar
tu cuerpo de veinte años y mi cuerpo,
quítame la mano de encima, qué me decías del PP,
sí, pero sólo un momento
y así me haces sonreír, y me haces sonreír... así.
qué suerte que hayas llegado, agitando aguas quietas,
dejándome el corazón a punto de estallar y cuando me creía
vencido,
porque has encendido alguna luz
en el horizonte que tengo ante mis ojos
y que ahora me parece mágico.
Porque has encendido alguna luz
con las espiras de tus ojos
y esta mágica sonrisa tuya.
cuando mañana me encuentre
río abajo entre los álamos del otoño
quiero mirar el sol
más feliz que cautivo de los recuerdos,
quítame tus labios de los ojos, ser de izquierdas es un palo,
deja la luz como está
y nunca la apagues... ay, no... la apagues... no.
© Edicions l'Empordà
|
|
|
Letra
Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edición
1998
Discografía
9 (1998)
|
|
|