ARA I AQUÍ
Editat
Movieplay S-26030. LP. 1970
Direcció musical
Francesc Burrull
Arranjament de Respon-me
Zack Laurence
Arranjaments de les altres cançons
Francesc Burrull
Produït per
Joan Molas
|
|
Disc enregistrat en directe al Palau de la Música el 13 de desembre de 1969.
Aquest disc ha estat reeditat per:
Movieplay 150030/7 LP. 1973
Fonomusic 892045/9 1986
Dro 2002
Dro (DIGIPACK) 2006
En aquestes reedicions Irene, L'estaca i Respon-me s'han suprimit i s'han substituït per Temps i temps, Despertar i Somni.
El nou odre és el següent:
Temps i temps; Despertar; Per
un tros del teu cos; Cant miner; Cal que neixin flors a cada instant; Jo
també he dormit a l'alba; Damunt d'una terra; Aquell vaixell; Jo sé;
Somni.
|
|
|
En moments d’eufòria per a la cançó, la “nova
cançó” i tot el que és música creada o
fabricada a Barcelona, quan les cases de discos catalanes cobren nova vida,
quan presenciem una revitalització dels conjunts barcelonesos i abunden
els recitals de “cançó”, quan ja a ningú se li acut
parlar de crisis, surt a la venda un L.P. de Lluís Llach, teòricament
gravat en directe durant la seva última actuació al Palau.
I diem teòricament perquè, tot i que el punt de partida del
disc sigui aquell Palau, es nota en la gravació un minuciós
treball de laboratori. Un treball que ha assolit, malgrat tot, un resultat
molt positiu, que és sortir-se del tòpic dels aplaudiments
sistemàtics entre cançó i cançó per a
proporcionar al disc el calor que un cercle de cel·luloide difícilment
pot proporcionar. Així, el disc deixa de ser una freda peça
de museu per a transformar-se en un càlid testimoni de la força
col·lectiva que tenen determinats cantants i determinades cançons.
El protagonista d’aquest disc no és el cantant-estrella, sinó
el cantant identificat amb el públic. Els milers de persones que van
assistir al recital són els intèrprets del disc donant-li un
valor que va més enllà de la simple interpretació musical
o vocal. Amb pocs cantants es podria gravar un disc semblant..
Al marge d’aquesta qüestió, el disc no suposa ni de bon grat
la culminació de la carrera de cantant d’aquell estudiant d’Econòmiques
que va néixer entre la tramuntana. És una passa més
del seu progressiu descobriment de l’autèntic art, del que no està
al servei de l’autor, o de l’intèrpret sinó que va més
enllà, i participa de determinades condicions socials. Aquest és,
pensem, l’autèntic perfeccionament artístic, i per ell va Lluís
Llach. I en aquest sentit, la denominació “Lluís Llach, ara
i aquí” donada al disc correspost perfectament al seu contingut, donat
que les cançons mostren i s’endinsen en una problemàtica molt
concreta, sense renunciar a les cançons simplement sentimentals.
J. Fabre - Correo Catalán (abril 1970) |
|
|
|
1. Per un tros del teu cos |
|
| 2. Cant miner |
|
| 3. L'estaca (Instrumental) |
|
| 4. Cal que neixin flors a cada instant |
|
|
5. Damunt d'una terra |
|
| 6. Aquell vaixell |
|
|
7. Jo sé |
|
| 8. Irene |
|
|
9. Respon-me |
|
| 10. Jo també he
dormit a l'alba
|
|
|
|
