VERGES 50
Editat
Ariola 203.155 I. LP. 1980
Lletra i música
Lluís Llach
Arranjaments
Manel Camp i Lluís Llach
Orquestra dirigida per
Manel Camp
Enginyer de so
J.J. Moreno
|
|
Aquest disc ha estat reeditat per:
CBS 463496/1 LP. 1989
PICAP 08 0034-02 1992
Claus Records 03 00102| 04 2003
|
|
|
En aquest nou disc de llarga durada d’en Lluís Llach, cal diferenciar
totalment la cara “A” de la cara “B”, car són molt diferents, i fins
i tot, la primera ens presenta un Llach nou i diferent. Però serà
millor anar per parts:
Cara “A”: Aquesta cara del disc és totalment musical i ja feia molt
de temps que en una entrevista em va dir que volia fer un tema musical sobre
la seva infantesa a Verges, i així ho ha fet. Està formada
aquesta cara per cinc temes, sense separació i que presenten amb música
“el vent”, “el mercat a la plaça”, ”els carros”, l’escola” i “la processó”.
Observant la trajectòria d’en Llach, veiem que de la senzilla cançoneta
ha anat evolucionant molt, sobretot per la part musical, endinsant-se cada
vegada més en la composició complexa, per més i més
instruments, orquestra, coral. En els recitals va passar de rascar la guitarra
a tocar el piano... i així, de mica en mica va enregistrar obres com
“Viatge a Ítaca “ o la magistral “Campanades a morts “. Quan
en Llach canta, té un estil molt personal i , variï com variï,
sempre és l’inconfusible estil d’en Llach; aleshores, en compondre
la música, ha de tenir en comptes això i d’alguna manera, la
part musical és identificable amb l’estil del noi de Verges, però
aquesta vegada no, en no cantar en tota la cara, es troba totalment lliure
i pot compondre com vulgui sense cap mena de limitació. Això
ha fet que realment sembli un altre, és a dir, que hom escolta aquests
cincs temes, sense saber que són d’en Llach, dubto que els identifiqui
amb ell, per més vegades que els escoli. Això d’entrada crec
que el pot perjudicar, però a la llarga tot el contrari perquè
acostumats a treballar sense límits, ens pot donar temes musicals
excepcionals, sempre tenint en compte la qualitat d’en Lluís com a
compositor.
En el full de les lletres, hi ha inclosa una petita explicació
del que vol representar en aquests temes musicals i, realment ho aconsegueix.
Les imatges musicals són perfectes, hom veu els carros en el tema dels
“Carros” i hom s’imagina un matí a trenc d’alba amb tramuntana en
el tema del “Vent”. També qui ha viscut alguna vegada la processó,
la veu passar davant seu en escoltar aquest tema, però, i la gent
que no coneix de res, l’Empordà? Segurament que ha perdut “universalitat”,
però quin remei, Verges només n’hi ha una i aquesta és
a l’Empordà.
“Viatge a Ítaca”, va ser el començament d’una etapa diferent
i va donar una obra mestre com “Campanades a morts”. Verges 50 i més
concretament, la seva primera cara, podem dir que és també
el començament d’una etapa nova i tant de bo que aquesta doni també
un disc de la categoria de “Campanades....”.
Cara “B”: Aquesta cara conté tres temes. “Els meus ulls aquí,
“País petit”, “Arran de terra”. Aquí sí que hi trobem en Lluís
Llach de sempre, cantant amb el seu estil, amb lletres molt acurades i també
dintre de la seva línia, i, a més a més, amb una música
fabulosa que confirma la qualitat d’en Lluís com a compositor i el
seu moment de música completa. El primer tema, “Els meus ulls aquí”,
és un repàs a imatges de la seva infantesa, igual que tota
la cara “A,” però ara amb part cantada, la lletra és encertadíssima,
en poques paraules defineix molt bé moments de la història
quotidiana que tots recordem perfectament. El tema acaba amb una bona estona
que és només musical i amb una força increïble.
El tema següent: “País petit”, defineix d’una manera més
concreta el seu poble de Verges, un país tan petit, tan insignificant
però que per a ell representa tot un seguit de record, de factors
estètics i ambientals.
El darrer tema “Arran de terra”, el podríem definir només amb
les primeres paraules “Quan moriré porteu-me a l’Empordà...”.
És un tema en el qual es nota d’una manera molt palesa l’amor d’en
Lluís Llach per l’Empordà, fins i tot en la força que
hi posa en cantar-lo, a part tot el sentiment que hi trobem a la lletra
i també com a la resta del disc, una part musical fabulosa.
Jordi Jordà. El Punt (febrer 1981) |
|
|
|
1. Tema del Vent (Instrumental) |
|
| 2. Tema del mercat a la plaça (Instrumental) |
|
| 3. Tema dels carros (Instrumental) |
|
| 4. Tema de l'escola (Instrumental) |
|
|
5. Tema de la processó (Instrumental) |
|
| 6. Els meus ulls aquí |
|
|
7. País petit |
|
| 8. Arran de terra
|
|
|
|
